Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Cristina Gutiérrez Lestón
Cristina Gutiérrez Lestón
codirectora de La Granja Escola de Sta M. de Palautordera

Vaig nèixer a Alemania i vaig arribar a Catalunya amb 5 anys. Porto 29 anys treballant a La Granja Escola, primer com a monitora, professora d'equitació etc, fins arribar a codirectora juntament amb la meva germana. Per aquest Centre passen cada any més de 10.000 alumnes per fer les tradicionals colònies. Fa 10 anys, el 2003-2004 aproximadament, alguna cosa havia passat en els infants. Jo portava 19 anys treballant amb canalla, però en poc més de 2 anys veia que tot allò que sempre m'havia funcionat amb els nens ja no tenia resultat. Parlo de que no aconseguia que els nens aprenguessin un temari concret, ja no m'escoltaven, o no aconseguia canvis d'actitud davant d'un conflicte.

Vaig pensar que ja no connectava amb la canalla, que m'ahavi fet gran. però no, el que havia passat és que sense adonar-nos havíem canviat la cultura, el SER pel TENIR, i això estava provocant canvis en els infants. En la nostra desesperació (la meva i la de l'equip de La Granja), vam començar a buscar fer les coses de manera diferent. I vam trobar formacions en educació emocional. 

De seguida vam veure una llum, tècniques que ens funcionaven !!! (les preguntes obertes del coaching, l'alt rendiment etc). I així, fa 10 anys,  vam començar a provar coses... i fins ara, que hem aconseguit una metodologia que utilitzem cada dia i que funciona amb els nens d'avui dia, amb els conflictes i amb totes les edats.

En els 29 anys que porto MAI havia vist tantes carències emocionals en les criatures, ni en els joves. La por sembla que ha invaït els nostres petits d'una manera absolutament aclaparadora. I aquesta por els paralitza, no els deixa avançar ni ser aquells que un dia hauríen d'arribar a ser.

I aquí estic/estem, lluitant cada dia per ajudar als mestres, als alumnes, a les escoles, a les famílies... sovint ens sentim sols davant tot això que veiem, però estem contents perquè cada dia aconseguim que al menys un nen sàpiga una mica més com funciona ell/a per dins i el món que l'envolta. Les colònies i excursions que fem tenen la intenció de fer els nens emocionalment una mica més intel.ligents!!!

 

Les tres coses que he après

1

Els nens són l'essencia de l'humanitat

Sí, ho són. Ho veig cada dia perquè a més tinc la sort de veure'ls interactuar amb la natura, amb els animals i cavalls... i és quan són més ells, quan se senten més en harmonia, com més tranquils, com si tornéssin d'allà on venim, de la natura, del bosc. És fàcil entendre els humans quan estas a La Granja Escola, Només que estiguis una mica entrenat en l'art de l'observació pots veure clarament què mou als humans, a les persones, i als nens els mou la curiositat i el descobriment (quan són petits, perquè a mesura que creixen el sistema educatiu ja s'ha ocupat d'esterilitzar aquestes inclinacions naturals). I a mesura que deixen de sentir aquestes ganes de descobrir, sembla que els nois i noies s'enfadin amb el món. La nostra essència és el descobriment, la curiositat, la creativitat que es deriva sense remei... suposo que per arribar a ser nosaltres mateixos, únics, amb un paper especial al món, reservat per a nosaltres.. però que sovint ni arribem a descobrir.
2

Si alguna cosa no et funciona, canvia-la. Els nens són un mirall

Encara recordo la meva sensació d'impotència quan veia que no aconseguia els meus objectius amb la canalla. Ràbia, tristesa, frustració, donar al culpa als demés (la societat, els pares, la tele, els polítics..). Però la queixa no m'era gens efectiva perquè els problemes seguien exactament igual. Fins que un bon dia vaig deixar de queixar-me (em vaig adonar que la queixa em paralitzava) i em vaig preguntar "què puc fer que encara no hagi fet, que encara no hagi provat, què puc fer de diferent?" I una finestra es va obrir davant meu, vaig començar a actuar, a formar-me. Vaig provar de tot, fins que alguna cosa va funcionar. Els nens són com un mirall, on es reflexa tot el que tu ets, ells no enganyen... simplement reflexen. Si vull saber alguna cosa de mi, estic amb els nens una estona i tinc la resposta. I recordeu, " encara que la teva finestra sigui molt petita, el cel continua sent igual de gran". Doncs això, els nens t'ajuden a fer gran la finestra... fins i tot a saltar fóra!!!
3

La seva gran capacitat per pensar i deduir

Una nena de 8 anys va dir l'altre dia "he deixat la por la bosc, no la vull amb mi", Un altre de 10 anys em va preguntar "quin és el sentit de la vida?"... tinc desenes de frases com aquestes... quants adults no hem estat capaços ni de questionar-nos això?. La capacitat la tenen, la veig cada dia a La Granja. Potser ja ens toca canviar la manera de ensenyar?. El cert és que si ells senten que allò que expliques els serà útil per ara, ho aprendran i et preguntaran fins al fons de la questió. Hem de creure en ells, tenen un munt de respostes dins seu que ni tan sols imaginem. Per què no comencem per preguntar-los?
Altres veus de la comunitat educativa
Paqui Martí del Peral Paqui Martí del Peral
Administrativa
Colaboración
Ramon Benet Franch Ramon Benet Franch
Professor de FP
Una certa dosis d’inseguretat és bàsica per ser un bon professor
Antoni Verger Antoni Verger
Investigador al Departament de...
El finançament educatiu com a política d’equitat primordial
Jordi Puig Voltas Jordi Puig Voltas
Professor de la UB i de la UIC....
L'èsser humà neix per ser educat i per aprendre al llarg de...
Neus Pagès Carbonell Neus Pagès Carbonell
Treballadora Social
Cal observar la vida
Fabiola Díaz Guevara Fabiola Díaz Guevara
Docente Universitaria
Educarse no es un momento sincrónico, es diacrónico
Josep M. Mominó Josep M. Mominó
Professor de la UOC
El nostre model educatiu sembla poc apropiat per formar...

Més informació