Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Eulàlia Lledó Cunill
Eulàlia Lledó Cunill
Professora de secundària jubilada, escriptora

Sóc doctora en lletres. Vaig ser durant anys i panys professora de secundària. Em dedico des de fa ja molt de temps a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, també a analitzar la repercussió que tenen en l'ensenyament i a actuar-hi en conseqüència. Respecte a la literatura, a més de llegir, faig crítica literària, escric articles i ressenyes sobre diferents aspectes de la literatura, principalment sobre les escriptures femenines.

Quant a la llengua, em dedico a investigar els biaixos ideològics en diferents àmbits: diccionaris; notícies de premsa; denominacions d'oficis, càrrecs i professions. He escrit uns quants llibres sobre aquestes qüestions i he elaborat diverses guies i manuals de recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics. També treballo per un ensenyament coeducatiu, cosa que ha fet que m'impliqués en diversos grups i seminaris de coeducació i a escriure variats tipus de documents. Cada dia escric, de vegades sobre altres temes. Publico habitualment en El Huffington Post.

Les tres coses que he après

1

El món no és simple, l'aula tampoc

Que l'única possibilitat d'ensenyar alguna cosa és no fer cap concessió a les pròpies limitacions (vull dir a les meves). Quan rebaixava (com que m'he jubilat, redacto en passat) el llistó amb l'excusa que potser el que volia explicar era molt complicat i que si no ho feia així, no ho entendrien, no fallava: deixaven d'entendre (i d'escoltar) fos el que fos el que estiguéssim fent. Que simplificar em portava a mentir o com a mínim a enganyar. Una concreció d'això va ser aprendre que, per exemple, quan fèiem literatura, no els feia cap goig llegir trossets i fragments (i encara menys, mastegats) preferien les no fronteres d'un llibre sencer, un camp il.limitat.

2

Posar-se en joc

Que anàvem bé quan una noia, un noi (més sovint era una noia: la coeducació és vital!) començava la seva intervenció, a dir el que volia dir, així: “Potser el que ara diré és una bestiesa, però...”. Aquest entrada, indefectiblement, significava, que s'estava vacunant per si la seva intervenció no era valorada per la resta de la classe, justament perquè li importava el que es disposava a dir, s'hi posava en joc, s'hi jugava els quartos.

3

L'eterna roda d'aprendre i ensenyar

Que només aprens realment una cosa quan aconsegueixes que algú l'entengui, l'aprengui al seu torn i sàpiga aplicar-la; passi a fer-la servir.

Altres veus de la comunitat educativa
Lola Abelló Planas Lola Abelló Planas
Ex presidenta de la CEAPA,...
L'educació està en la proximitat
Joan Canimas Brugué Joan Canimas Brugué
Observatori d'ètica aplicada...
De la utopia educativa a l'omnipresència de la formació
Antoni Giner Tarrida Antoni Giner Tarrida
Responsable de formació permanent...
La vinculació emocional entre pares i fills, un lligam que els...
Joaquim Núñez Cabanillas Joaquim Núñez Cabanillas
Inspector d'Educació
Dels entorns d'aprenentatge
José Saturnino Martínez García José Saturnino Martínez García
Doctor/Sociólogo
El papel limitado de la escuela
Quim Brugué Torruella Quim Brugué Torruella
Catedràtic ciència política (...
Els alumnes no recorden les assignatures, recorden els professors
Luis Emiliano Minga Guaillas
LIDER-DOCENTE
EL INTERAPRENDIZAJE

Més informació