Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Gerard Ferrer Esteban
Gerard Ferrer Esteban
Recercador en educació

Recercador de la Fundació Giovanni Agnelli (Torí, Itàlia) i membre del Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives (GIPE, UB-UAB)

Les tres coses que he après

1

Separar no compensa

Nivell classe: Les escoles fomenten la segregació social entre classes dins d’una mateixa escola quan utilitzen estratègies encobertes de separació de l’alumnat segons les seves aptituds i el seu rendiment acadèmic. La recerca ens diu que agrupar als estudiants amb un alt rendiment pot produir efectes positius moderats, però que en termes absoluts no compensa els efectes devastadors que té per als estudiants amb baixes expectatives acadèmiques. En la pràctica suposa una condemna al fracàs i a l’abandonament escolar dels estudiants amb desigualtats de partença: la separació per habilitats i l’assignació dels estudiants més fluixos a les classes amb un menor valor afegit pot ampliar les diferències ja existents. En la mesura en que això sigui cert, i donada la forta associació entre habilitats i característiques d’origen, es podrà esperar que la separació per habilitats suposi un increment de les desigualtats educatives i, a mitjà termini, reforci les diferències socioeconòmiques.
2

Compensar segrega

Nivell escola: Les diverses experiències que es dediquen a afavorir les oportunitats d'aprenentatge per a tothom són les que aconsegueixen afavorir els nivells generals d’eficàcia. Els projectes que es dediquen a compensar, en comptes d’enriquir, condemnen als infants a una educació de segona classe. Els projectes poden conjugar equitat i qualitat sempre i quan observin algunes condicions: (1) el lideratge de mestres i professors és fonamental, doncs són una peça clau de transformació. (2) compten amb la participació activa de les famílies i d’altres agents de l’entorn. En les experiències d’èxit, l’espai públic deixa de ser privat, les portes de l’escola i de les aules estan obertes. (3) Són projectes pedagògics centrats en el desenvolupament de les competències bàsiques i els aprenentatges instrumentals. Un dels pocs projectes que respon a aquests criteris i que ha demostrat guanys nets en avaluacions quantitatives serioses ha estat el Success for All dels Estats Units.
3

Segregar condemna

Nivell polítiques: Una evidència és que la segregació escolar contribueix a reproduir els nivells de polarització social entre estudiants. Diversos factors de les polítiques educatives poden generar nivells més alts de segregació escolar: les polítiques d’escolarització que vinculen l’accés a un criteri de residència generen nivells més alts de segregació. Així mateix, les polítiques d’elecció escolar no regulada també poden beneficiar als col•lectius de mares i pares més capitalitzats. L’últim dels elements que s’ha associat amb la segregació és l’autonomia escolar. No només l’autonomia relativa a l’admissió dels estudiants (òbvia), sinó també l’autonomia entesa com a estratègia de posicionament en el mercat: els centres es posicionen segons les expectatives i els interessos d’un perfil específic de famílies. El cercle es tanca quan els beneficis de l’autonomia s’identifiquen en els centres que ja parteixen d’una situació privilegiada en termes de composició.
Altres veus de la comunitat educativa
Jordi Pujadas Ribalta Jordi Pujadas Ribalta
Mestre i Orientador.
Acompanyem persones que creixen en societat
Xavi Geis Xavi Geis
Mestre i direcció escola Rellinars
A aprendre
Jordi Serarols Boada Jordi Serarols Boada
Inspector d'Educació
L’aprenentatge invisible
Mauro Mediavilla Bordalejo Mauro Mediavilla Bordalejo
Professor Ajudant Doctor a la...
El mestre: una peça clau
Pedro de Haro Pedro de Haro
Director gerent Associació de...
Les colònies, escoles de convivència
Irene Mata Martínez Irene Mata Martínez
Secretaria de Direcció/...
l'aprenentatge és fonamentalment EMOCIONAL
Laia Serra Sangüesa Laia Serra Sangüesa
Codirectora de Comusitària
L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA ÉS LA PORTA CAP AL DESENVOLUPAMENT HOLÍSITC...

Més informació