Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Gerard Ferrer Esteban
Gerard Ferrer Esteban
Recercador en educació

Recercador de la Fundació Giovanni Agnelli (Torí, Itàlia) i membre del Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives (GIPE, UB-UAB)

Les tres coses que he après

1

Separar no compensa

Nivell classe: Les escoles fomenten la segregació social entre classes dins d’una mateixa escola quan utilitzen estratègies encobertes de separació de l’alumnat segons les seves aptituds i el seu rendiment acadèmic. La recerca ens diu que agrupar als estudiants amb un alt rendiment pot produir efectes positius moderats, però que en termes absoluts no compensa els efectes devastadors que té per als estudiants amb baixes expectatives acadèmiques. En la pràctica suposa una condemna al fracàs i a l’abandonament escolar dels estudiants amb desigualtats de partença: la separació per habilitats i l’assignació dels estudiants més fluixos a les classes amb un menor valor afegit pot ampliar les diferències ja existents. En la mesura en que això sigui cert, i donada la forta associació entre habilitats i característiques d’origen, es podrà esperar que la separació per habilitats suposi un increment de les desigualtats educatives i, a mitjà termini, reforci les diferències socioeconòmiques.
2

Compensar segrega

Nivell escola: Les diverses experiències que es dediquen a afavorir les oportunitats d'aprenentatge per a tothom són les que aconsegueixen afavorir els nivells generals d’eficàcia. Els projectes que es dediquen a compensar, en comptes d’enriquir, condemnen als infants a una educació de segona classe. Els projectes poden conjugar equitat i qualitat sempre i quan observin algunes condicions: (1) el lideratge de mestres i professors és fonamental, doncs són una peça clau de transformació. (2) compten amb la participació activa de les famílies i d’altres agents de l’entorn. En les experiències d’èxit, l’espai públic deixa de ser privat, les portes de l’escola i de les aules estan obertes. (3) Són projectes pedagògics centrats en el desenvolupament de les competències bàsiques i els aprenentatges instrumentals. Un dels pocs projectes que respon a aquests criteris i que ha demostrat guanys nets en avaluacions quantitatives serioses ha estat el Success for All dels Estats Units.
3

Segregar condemna

Nivell polítiques: Una evidència és que la segregació escolar contribueix a reproduir els nivells de polarització social entre estudiants. Diversos factors de les polítiques educatives poden generar nivells més alts de segregació escolar: les polítiques d’escolarització que vinculen l’accés a un criteri de residència generen nivells més alts de segregació. Així mateix, les polítiques d’elecció escolar no regulada també poden beneficiar als col•lectius de mares i pares més capitalitzats. L’últim dels elements que s’ha associat amb la segregació és l’autonomia escolar. No només l’autonomia relativa a l’admissió dels estudiants (òbvia), sinó també l’autonomia entesa com a estratègia de posicionament en el mercat: els centres es posicionen segons les expectatives i els interessos d’un perfil específic de famílies. El cercle es tanca quan els beneficis de l’autonomia s’identifiquen en els centres que ja parteixen d’una situació privilegiada en termes de composició.
Altres veus de la comunitat educativa
Miquel Àngel Prats i Fernández Miquel Àngel Prats i Fernández
Mestre i Pedagog. Director dels...
Coresponsabilitat educativa
Ramon Farré Roure Ramon Farré Roure
Professor i delegat del Govern a...
Dependrà de l’etapa educativa. Els recursos públics s’han d’...
Jesús C. Guillén Jesús C. Guillén
Editor de "Escuela con...
El futuro pasa por la neuroeducación
Julio Andreu Amat Julio Andreu Amat
Consultor del Departament...
L'educació és complexe
Franc Ponti Roca Franc Ponti Roca
Professor a EADA
Anar a la contra
Roser Boix Tomàs Roser Boix Tomàs
Vicedegana de Recerca i Doctorat a...
El paper de la didàctica en l’educació del futur
Ligia Pozo López Ligia Pozo López
Docente/Lic. Educación General...
Descubre tus dones

Més informació