Josep Bargalló Valls
Formador. Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Rovira i Virgili
Torredembarra (1958). Llicenciat en Filologia (UB) i Màster en Estudis Catalans (URV). Catedràtic de Secundària. Coordinador de l'àmbit no universitari de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (des de 2011) . Coordinador acadèmic del Postgrau d'Especialista Universitari en Direcció i Gestió de Centres Educatius (URV). He estat estat director d'institut de batxillerat i, també, conseller del Govern de la Generalitat (d'Ensenyament ni mesos, entre 2003 i 2004; i Primer una mica més, entre 2004 i 2006). Abans, vaig estar al Parlament, com a portaveu en temes d'ensenyament i cultura d'ERC.
Les tres coses que he après
1
Aprendre a aprendre
Aprendre a aprendre
A finals del segle XX, la UNESCO ens recordava que els quatre pilars de l'educació havien de ser: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser. I que l'aprenentatge no s'atura mai. Que sempre aprenem i sempre hem d'aprendre.
Aprendre a aprendre és, sens dubte, la millor eina per a aquest aprenentatge al llarg de la vida, el fonament formatiu i intel·lectual del professional de l'educació. Però també el fonament personal.
En una situació com la d'avui (tampoc tants anys desrpés de l'informe de la UNESCO, però en una realitat social, i cultural ben diferent), els professionals de l'educació aprenen a aprendre dia a dia, amb esforç -individualment i col·lectivament- i molt sovint sense cap reconeixement -de vegades amb entrebancs i tot.
Perquè la realitat no és estantissa i s'imposa. Perquè la societat necessita d'un educació inclusiva i activa. Perquè sabem que és el millor camí per poder ensenyar. Formar. Construir. Conduir.
2
Aprendre a ensenyar
Aprendre a ensenyar
L'etimologia d'ensenyar (feblesa de filòleg) ens du, precisament, a obrir camí, orientar, conduir. Algú ha dit que ensenyar és aprendre dues vegades. I, certament, la reflexió necessària, el debat i la crítica, l'acompanyament, la cerca constant, l'esforç, el dubte, l'afirmació... que comporten ensenyar són camins constants d'aprenentatge. I ara més que mai. No només per les noves tecnologies i tot el canvi en l'accés a la informació i la seva transmissió i valoració que contenen. També perquè la nova cultura de la nova societat que estem dibuixant -que ens dibuixa la realitat i les seves necessitats- ens hi du.
Aprendre a ensenyar, a orientar, a conduir, a formar...doncs, és clau en el procés d'aprendre a aprendre. De sempre que he après més quan miro d'ensenyar que quan intento d'aprendre. Si és que no és el mateix, dues cares de la mateixa moneda. Allò de Saussure, del continent i el contingut (i perdoneu el retorn del filòleg)
3
Ensenyar a aprendre
Ensenyar a aprendre
Si vaig començar mirant d'aprendre a ensenyar, ara intento d'ensenyar a aprendre. Millor dit, de participar en el procés de conducció d'ensenyar a aprendre. I no deixa de ser una paradoxa que, al final, estigui en el començament del procés. I, si el nostre sistema educatiu és ple d'excel·lències -les dels seus professionals al capdavant-, té la seva major mancança en aquest inici: encara no hem sabut sostreure'ns del tot de pretendre -i sense massa èxit, evidentment- ensenyar a ensenyar a les generacions de joves que, a l'escola i a l'institut, hauran d'aprendre a aprendre per poder ser uns bons docents, uns bons mestres, uns bons professors. Uns bons ensenyants.
La força del sistema rau en què, malgrat tot, molts ho seran. Ara, imaginem-nos que, a més, els hi conduíssim des de bon començament i els acompanyéssim fins al final.
De fet, en el procés constituent que vivim ho podem intentar amb més força que mai. I amb més èxit.
Altres veus de la comunitat educativa
Laia Sagarra i Marín
Professora de Música a ESO i BTX i... l'interès per millorar és bàsic
Ligia Pozo López
Docente/Lic. Educación General... Descubre tus dones
Irene Mata Martínez
Secretaria de Direcció/... l'aprenentatge és fonamentalment EMOCIONAL
Aina Tarabini
Professora de Sociologia de la UAB L’abandonament escolar i l’equitat educativa
Marta Mingot Pallés
Responsable de l'àrea... El canvi primer cal somiar-lo per després portar-lo a la pràctica
Mª Àngels Brescó Mendiluce
Directora Jesuïtes Poble Sec, Col·... Les escoles han de definir molt clarament la seva missió i cap a...
J. Gil
Estudiant de màsters UAB i UOC L'educació formal no limita la informal
Laia Sagarra i MarínProfessora de Música a ESO i BTX i... l'interès per millorar és bàsic
Ligia Pozo LópezDocente/Lic. Educación General... Descubre tus dones
Irene Mata MartínezSecretaria de Direcció/... l'aprenentatge és fonamentalment EMOCIONAL
Aina TarabiniProfessora de Sociologia de la UAB L’abandonament escolar i l’equitat educativa
Marta Mingot PallésResponsable de l'àrea... El canvi primer cal somiar-lo per després portar-lo a la pràctica
Mª Àngels Brescó MendiluceDirectora Jesuïtes Poble Sec, Col·... Les escoles han de definir molt clarament la seva missió i cap a...
J. GilEstudiant de màsters UAB i UOC L'educació formal no limita la informal
Un projecte de
Organitza
Universitat Oberta de Catalunya
Fundació Jaume Bofill
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.