Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Josep Castillo
Josep Castillo
professor i tutor de secundària i professor del departament de Pedagogia de la Universitat de Vic
Sóc en Josep Castillo i Adrián, professor i tutor de secundària i professor del departament de Pedagogia de la Universitat de Vic on imparteixo classes sobre la funció docent, l’organització dels centres i didàctica general. Llicenciat en humanitats i màster en educació inclusiva actualment realitzo la tesi doctoral sobre pensament docent. Formo part del grup de recerca sobre escola, famílies i èxit escolar (UVic, UdG i FJB)

Les tres coses que he après

1

L'escola que no canvia el món el reprodueix i el justifica

L'escola que construeix el futur no la podem pensar sols des d’una òptica d’eficàcia didàctica, metodològica i organitzativa. Cal pensar al servei de quin projecte de societat, quina és la funció social de l’escola i quin futur basteix amb la seva feina. No sigui que amb la més gran eficàcia tornem a reproduir injustícies i desigualtats del passat. L’escola de demà és l’escola que corregeix amb equitat les desigualtats que presenten els seus alumnes de partida, per a que puguin tenir un futur que no estigui predestinat i ofereixi oportunitats, o reproduirem un món dividit i en conflicte.
2

La mirada del/la educador/a anticipa el futur. O les profecies que s’acompleixen (les relacions construeixen)

La mirada que l’educador fa sobre els educands vehicula les expectatives que tenim sobre ells. Els educadors que “construeixen demà” tenen una mirada positiva, il•lusionadora i esperançada sobre les capacitats i possibilitats dels seus alumnes. Acostumem a donar el que s’espera de nosaltres. Si una escola, una comunitat o un educador no te altes expectatives sobre les persones que té al seu càrrec cap tècnica didàctica podrà demostrar la seva eficàcia i limitarà les possibilitats d’aprenentatge, creixement i maduració.
3

L’escola que té sentit en el futur és l’escola on s'aprèn i experimenta per entendre el món, interactuar amb els altres i ajuda a construir-se un mateix

L’escola ha de deixar de ser un repositori d’informació i esdevenir un espai d’aprenentatge, on les activitats tenen per objectiu que els alumnes "in-corpor(e)-in" unes capacitats i habilitats que seran seves, sense mediacions. Per tant, l’escola té sentit en tant que dóna eines per poder interactuar eficaçment i amb èxit en un món canviant i impredictible. Així l’aprenentatge no consisteix en la repetició de coneixements tancats sinó en el domini de les capacitats que permeten continuar aprenent, afrontar els reptes que la vida pugui plantejar i construir una personalitat lliure, crítica i autònoma
Altres veus de la comunitat educativa
Carles Monereo Font Carles Monereo Font
Professor de Psicologia de l'...
Mai aprenem sols
Àngel Querol i Pallarés Àngel Querol i Pallarés
Mestre i professor. Director d...
educar i ensenyar és fer créixer i donar eines per a l'...
Fabiola Díaz Guevara Fabiola Díaz Guevara
Docente Universitaria
Educarse no es un momento sincrónico, es diacrónico
Xus López-Arenas Montes Xus López-Arenas Montes
Educadora Social
La comunitat educativa també som els pares i mares
Jordi Bardají Cusó Jordi Bardají Cusó
Professor interí de secundària
Els que han de fer feina són els alumnes
FANNY AUQUILLA PACURUCU FANNY AUQUILLA PACURUCU
PSICÓLOGA CLÍNICA
LA EDUCACIÓN ES DIVERTIDA
Ramon Rial i Carbonell Ramon Rial i Carbonell
Coordinació Escoles Vedruna....
Tenim una oportunitat

Més informació