Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Lluís Vallvé Cordomí
Lluís Vallvé Cordomí
Mestre i responsable Programes de suport artístics del Consorci d'Ed. de Barcelona
Lluís Vallvé i Cordomí nascut a Barcelona el 1957 mestre d’educació visual i plàstica ha compaginat la docència i la formació. Els seu treball de reflexió li ha valgut el reconeixement de diversos premis i guardons entre els que cal destacar el Premi Experiències del Museu de la Ciència 1982, el primer premi El CAC a l’escola del 2005 i el Premi MITJANS de l’any 1999 pel treball realitzat conjuntament amb BTV. i el Premi de pedagogia marta Mata amb el seu treball Ha de ploure cap amunt. Ha treballat en diversos equips de recerca dissenyant propostes com el document Debat curricular: reflexions i propostes del Departament d’Educació o l’activitat So i Color al Romànic per al MNAC. Però la seva tasca no es limita a l’àmbit escolar i a banda de fer de comissari de la mostra Descobrint Gaudí a les escoles de Barcelona és el programador dels cicles de música Jazz a la Palla i comissari de les mostres Nous Pallers, trobades de pagesos i escultors que es fan a La Guàrdia Pilosa. Des del Consorci d'educació treballa en programes de suport als centres com: Creadors en Residència, Reflexionart-Tutories d'art, Projecte Junts

Les tres coses que he après

1

He après a esperar

Quan vaig començar a fer de mestre tenia molta energia, tenia ganes de fer moltes coses i això és bo perquè les classes s’encomanaven d’entusiasme. Sovint suplia la falta d’expertesa amb il•lusió, però tenia un defecte propi dels primers anys de professió: volia que les coses passessin de pressa. No m’adonava que les meves propostes eren fruit d’un llarg recorregut i de molts assajos i errors. Pretenia que poguessin fer dreceres, les meves dreceres. Era impacient! De vegades m’avança fins i tot al temps de reacció dels propis infants i m’adonava, a vegades massa tard, que il•lusionat, engrescat amb les propostes no deixava que construïssin el propi coneixement. Si no hagués observat el grup, els processos que s’hi produïen, tant a nivell de col•lectiu com individual, segur que amb el temps hagués quedat decebut de la tasca de fer de mestre, seria un mestre cansat de la seva feina. Però vaig aprendre a esperar!
2

Si no confiem amb els infants no podem ser mestres

Al llarg dels anys de fer de mestre he après a caminar al seu ritme, a fer petites corregudes al costat dels que com a mi els agrada córrer i a fer passes petites i parades per reflexionar amb els que els agrada entretenir-se descobrint a cada pas coses noves o amb els que no tenen l’hàbit de treball, observació o reflexió prou treballat. També he descobert que per un mestre (i potser per tothom), igual que a la muntanya, és tant interessant el camí com el lloc d’arribada i m’he adonat que corria perquè no confiava prou en les capacitats de l’alumnat. He anat descobrint un altre rol mol diferent de mestre del que jo havia viscut com alumne, no era jo qui ensenyava eren ells que aprenien. I perquè esdevinguessin els protagonistes havia de confiar amb ells i havia d’aprendre a escoltar per entendre no només el que deien sinó el que volien dir i perquè. Així la meva feina de mestre cada cop ha esdevingut més complexa, però alhora molt més gratificant
3

Canviar de plans i improvisar és un valor per a l’escola

Posar els infants de protagonistes, respectant els seus ritmes i interessos no és fàcil perquè atenta contra les programacions clàssiques. M’adonava que per ben preparada que tingués una activitat, un taller, un tema, el que anava millor era allò que caçava al vol fruit d’un incident, d’una anècdota o una preocupació dels infants. Pensava: no sé perquè programo i planifico tant si no soc capaç de seguir-ho mai! Amb el temps m’he adonat que la formació, la reflexió sobre els objectius i el currículum ha estat el que m’ha permès improvisar. He après a tenir les classes preparades i obertes a la vegada per transformar-se en funció dels protagonistes i les situacions. Això és un repte que manté viva la creativitat a l’escola tant a nivell d’alumnat com del mestre i desvetlla la curiositat per seguir aprenent sempre i en tota mena de situacions.
Altres veus de la comunitat educativa
María José García San Pedro María José García San Pedro
Directora del Departamento de...
Observar la mirada de cada alumno
Esteve Campins Bagur Esteve Campins Bagur
Docent de secundària
L'educació, bàsica per un país
Xavier Besalú Costa
Professor de Pedagogia a la...
La relació personal és important
Núria Perarnau i Soler Núria Perarnau i Soler
Bibliotecària
I les biblioteques?
Guida Al·lès Pons Guida Al·lès Pons
Formadora
Els centres avancen si tenen un somni
Josep M. Carbó Teigeiro Josep M. Carbó Teigeiro
Professor de Secundària
Els/les mestres no ensenyem però amb nosaltres es pot aprendre.
Jesús C. Guillén Jesús C. Guillén
Editor de "Escuela con...
El futuro pasa por la neuroeducación

Més informació