Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Rosa Guàrdia Grau
Rosa Guàrdia Grau
Coordinadora Moviment de Renovació Pedagògica de Girona / Mestra
Tinc una llarga experiència a l'escola com a mestra d'Educació Infantil i Cicle Inicial, Coordinadora de Cicle, set anys Cap d'Estudis... He estat formadora del Programa de Competència Social "Decideix", el 2001 acabo el Màster: "Exclusió Social i Diversitat Cultural" per l'Universitat de Girona, el treball de pràticum va ser: Un camí cap a l'escola acollidora. Durant nou anys formo part de l'Equip d'assessorament de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social del Departament d'Educació. El curs 2008-2009 tinc una llicència d'estudis: "Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència", la mostra van ser sis escoles catalanes i sis de Suècia. La primavera del 2011 visito amb les companyes del Grup d'Educació Infantil de l'ICE de l'UdG escoles de Pistoia (Itàlia). Ara fa dos anys, amb un grup de persones interessades en la qualitat de l'educació pública, vàrem recuperar el Moviment de Renovació Pedagògica de Girona. Actualment sóc tutora de primer a l'Escola Empordanet de la Bisbal d'Empordà.

Les tres coses que he après

1

Un projecte compartit

He après que és important compartir activament el projecte educatiu del centre, pensat i definit entre mestres i famílies. Aquest projecte ha de recollir la declarció d'intencions (per a què volem treballar) i inspirar el treball, les relacions, els models d'intervenció docent, la vida de l'escola i les relacions amb l'entorn. He après que les persones són el primer, la comunicació i el diàleg, cal una visió global, holística, de l'equip i dels seus objectius que han de ser clars i transcendents i donen sentit al treball. La imatge interna i externa ha de ser acurada perquè parla de la comunitat que acull, la imatge té un paper educatiu. Les accions han de ser la concreció de les intencions: acollida dels nous membres de la comunitat siguin mestres, famílies o infants, personal no docent, voluntaris; organització de l'alumnat que permeti l'atenció personalitzada dins de grups heterogenis; relació fluida i de col.laboració amb l'entorn, relació amb altres centres educatius; avaluació interna.
2

La persona docent, eina de treball

El rol docent posa tota la persona en acció: valors, actituds, cultura, formació. Els motius transcendents, sentir-se part d'un projecte compromès en la transformació social, per assolir més justícia social i relacions basades en el respecte, augmenten la motivació. He après la importància educativa de les actituds proactives: ganes d'aprendre; pensament positiu (es fa la millor interpretació d'allò que passa); confiança i bon humor han de ser la base pel treball amb l'equip i a l'aula; humiltat a l'hora d'establir relacions amb les famílies; responsabilització del progrés de tot l'alumnat, amb un sincer interès pel seu creixement global. Concretar en uns models d'intervenció: treballar coordinadament amb l'equip; a l'aula actuar sense dirigir, acompanyar en els processos (l'infant construeix el propi aprenentatge); observar l'alumne comprensivament, amb voluntat d'entendre, promovent les interaccions; generant il·lusió; aportant cultura i coneixement científic; organitzant l'activitat amb estratègies inclusives.
3

L'expressió lliure dels infants. El tresor de la creativitat

Si ajuntem la capacitat creativa dels humans, per la riquesa que representa, i els nostres infants, per l'esperança que suposen, se'ns fa evident la necessitat d'educar la totalitat del ser, totes les seves potencialitats, perquè puguin afrontar amb garanties d'èxit un futur incert i per ajudar-los a fer alguna cosa bona amb ell. Amb els infants he après la importància d'afavorir la seva expressió lliure, intervenint de manera prudent per facilitar la creativitat, la manifestació de les diverses individualitats i la potencia creadora del grup. Amb els infants he après que quan valorem les seves aportacions i facilitem la creativitat les persones són més felices, es respecten més, aprenen més i millor. He après que cal donar temps, donar-nos temps; educar vol temps, tranquil·litat i confiança.
Altres veus de la comunitat educativa
Jordi Serarols Boada Jordi Serarols Boada
Inspector d'Educació
L’aprenentatge invisible
Xavier Besalú Costa
Professor de Pedagogia a la...
La relació personal és important
Ramon Rial i Carbonell Ramon Rial i Carbonell
Coordinació Escoles Vedruna....
Tenim una oportunitat
Carles Duarte Montserrat Carles Duarte Montserrat
President del CoNCA i director de...
La formació del caràcter
Joan Vila Farràs Joan Vila Farràs
Secretari General d'...
La "sal" de l'educació és el tarannà proper de l...
Jordi Díaz Gibson Jordi Díaz Gibson
Professor i Investigador en...
L'autoestima és la pedra filosofal de l'educació
Antoni Badia Antoni Badia
Professor dels Estudis de...
Família i escola, pares i mestres

Més informació