Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
La relació acadèmica entre alumnes, professorat i treball escolar és, abans que res, una relació social i com a tal, una relació comunicativa, emocional i de poder. L’actitud i el comportament dels alumnes depèn de cóm l’escola i el professorat posin en pràctica els seus codis i estils pedagògics que sempre seran contextuals, tot i que molt similar entre centres. Si predomina una pedagogia rígida-visible, parcel·lada en assignatures i enciclopèdica, els interessos i motivacions dels alumnes seran més aviat rutinaris i instrumentals quan no obertament resistents o passius.
La pressió per obtenir millors resultats en revàlides i proves internacionals no fa sinó reforçar un model acadèmic d’escola on la productivitat pot substituir el plaer per aprendre. Generar aprenentatges valuosos i un rendiment autèntic implica crear projectes educatius engrescadors i transdisciplinars que combinin la personalització, el treball en equip i en xarxa, amb tasques i activitats desafiants que permetin cooperar, competir, equivocar-se, prendre decisions, madurar i aprofundir. El patrimoni cultural, artístic, històric i científic que marca el curriculum es pot adquirir per múltiples vies i estratègies que han de conduir a aprenentatges i motivacions rellevants. Si això sona utòpic, poder tenim un greu problema. Mantenim un format escolar pensat per l’escolarització de masses enmig d’un món complex i multicultural que demanda una transformació profunda de les escoles secundàries com a centres de descobriment.
Les cartes de compromís o el contractualisme que ara s’ha posat de moda entre famílies-alumnes-escola no enforteix per si mateix la responsabilització mútua. Poden servir per recordar els rols complementaris entre les parts però si l’emmarcament escolar que en deia Basil Bernstein continua immutable, no podem esperar grans canvis en la motivació i les ganes d’aprendre dels alumnes més allunyats.
Les anomenades intel·ligències múltiples han deixat de nou en evidència l’excés homogeneïtzador de l’escola. S’ha reificat l’autoritat i la norma acadèmica com a vàlida per a tothom, construint jerarquies d’excel·lència i objectius mínims a superar sense atendre la creixent diversitat individual. Ni cap alumne és inútil ni incapaç ni cap escola hauria de penalitzar el dret a l’error com a oportunitat d’aprenentatge.
Un emmarcament escolar acollidor, afectiu i exigent amb l’aprenentatge valuós és un tipus d’escola d’òptims que maximitza i accelera el potencial de cadascú. Això no implica segregar grups per nivells de rendiment en un streaming rígid, sinó flexibilitzar l’aula en grups variats de projectes i mòduls de coneixements de lliure elecció. Si l’emmarcament escolar és capaç de flexibilitzar el temps i els espais, més viable serà la personalització de metes d’èxit i progrés per cada alumne.
Hem après que la qualitat del projecte d’un centre passa, de forma primordial, per la qualitat del seu professorat. El seu desenvolupament com a professionals reflexius que aprenen i cooperen en comú és un altre repte sempre obert per incomplert. Malgrat la seva baixa autoimatge, la societat els continua valorant i prestigiant com a una de les professions més útils i necessàries pel bé comú.
Tot i les prescripcions de la política educativa, el professorat manté marge d’autonomia curricular i pedagògica per actuar amb lideratge innovador i transformador. Com a professionals creatius en plena societat del coneixement poden redefinir les relacions d’aprenentatge en la perspectiva d’una escola d’òptims oberta a enriquir-se de l’entorn i la vida real. Els bons professors sempre desperten l’interès entre tots els alumnes, a vegades com a herois solitaris però també com a membres d’un equip i d’un projecte capaç d’il·lusionar i engrescar els adolescents. El compromís amb la lectura, l’estudi i la cultura entre l’alumnat es sosté pels bons professors i les bones escoles que, moltes vegades, han d’anar a contracorrent de poderoses influències socials que trivialitzen i empobreixen els valors, el coneixement i el plaer d’aprendre.