Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Anna Novella
Anna Novella
Professora de la Facultat de Pedagogia de la UB

Sóc professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM).

Les tres coses que he après

Des del reconeixement, el sentit, la participació i la passió es teixirà el compromís per aprendre.
1

El compromís s’ha de teixir en una relació de confiança i reconeixement mutu

El compromís es construeix en la relació educativa i, per tant, no és cosa exclusiva de l’estudiant sinó que es configura en la complexitat del procés d’ensenyança i aprenentatge. El compromís es cultiva en la relació però sobretot es retroalimenta en els diferents encontres educatius entre estudiant i docent dins de l’aula i des de la percepció que tenim de cadascun d’ells. Tots dos, estudiants i docents, necessiten sentir-se reconeguts i respectats com a agents actius dins del procés d’ensenyança-aprenentatge. L’estudiant es comprometrà en la mesura que percep que es confia en les seves possibilitats i competències, a la vegada que se sent reconegut com a aprenent actiu que evoluciona progressivament dins de la seva singularitat. Per tant, alerta doncs amb exigir compromís i responsabilitat únicament a l’estudiant al marge de garantir un clima abonat des de la confiança i el reconeixement mutu.

2

L’aprenentatge significatiu genera compromís, satisfacció i benestar personal

Aprenem en la mesura que ens atrapa i sedueix el coneixement, que ens adonem que som capaços de fer coses amb aquest i que aquestes coses incideixen en l’entorn que ens envolta, transformant-lo i transformant-nos. Reconèixer-se com a aprenent actiu que és capaç d’anar més enllà del que sabia fer inicialment genera més ganes d’aprendre. Quan ens adonem que allò que aprenem té sentit i és útil —en el marc de les relacions que establim amb l’entorn i amb els altres— llavors ens atrapem en aquesta relació gairebé “addictiva”. L’aprenentatge significatiu i transformador atrau l’estudiant generant compromís, satisfacció, ganes de continuar aprenent i passió per aprendre. En definitiva, l’aprenentatge ha de generar satisfacció i benestar personal. Aquest és el gran repte de l’educació, garantir que les seves pràctiques atreguin i atrapin els aprenents des del que són i saben.

3

Els nens i les nenes han de poder liderar els seus projectes formatius

La responsabilitat individual en el propi procés d’aprenentatge no s’adquireix d’un dia per l’altre ni de forma espontània sinó que es construeix amb companyia d’altres que ens guien i cedeixen responsabilitats progressivament. A responsabilitzar-se se n’aprèn responsabilitzant-se; tenint oportunitats de prendre part activa dins del procés d’ensenyança-aprenentatge. Això passa per reconèixer per què aprenem, implicant-se en la planificació del procés d’aprenentatge, identificant les accions que ens portaran a aprendre, desenvolupant-les i avaluant-les. Els infants, joves i adults, han de liderar aquests projectes formatius, definint què volen aprendre i/o com ho aprendran. La participació en aquest procés genera compromís i potencia l’aprenentatge. Alguns exemples serien pràctiques com el treball per projectes, l’estudiant com a investigador actiu, les assemblees dins de l’aula, etcètera.

Altres veus de la comunitat educativa
Ana Ayuste González Ana Ayuste González
Titular d'Universitat
L’aprenentatge permanent com una tasca personal i social...
Julio Andreu Amat Julio Andreu Amat
Consultor del Departament...
L'educació és complexe
Germà Bel Germà Bel
Professor d'Universitat
L'educació és de mètodes
Xavier López Ortín Xavier López Ortín
Cap d'estudis Escola Miquel...
L'alumne és la "diana" de qualsevol decisió
Jordi Pujadas Ribalta Jordi Pujadas Ribalta
Mestre i Orientador.
Acompanyem persones que creixen en societat
Joan Joan
professor de secundària jubilat
L'alumne, al centre
Jordi Domènech Casal Jordi Domènech Casal
Professor de Secundària i formador...
Fer més potent el sentit comú, no substituir-lo

Més informació