Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Carles Armengol
Carles Armengol
Secretari general adjunt en Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Sóc mestre, educador social i pedagog. Treballo a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Les tres coses que he après

Amb finançament públic i privat, nous models, prioritats més definides i més atenció a factors d’equitat
1

L’educació seguirà necessitant recursos creixents, i caldrà mobilitzar alhora finançament públic i privat

Una societat del coneixement ha de dedicar més recursos a l’educació en tots els àmbits, modalitats i nivells. Més enllà, per tant, de l’escola o els sistemes educatius en sentit estricte.

Aquesta mobilització de recursos demana la participació pública i privada.

El recursos públics s’han d’orientar a garantir la igualtat d’oportunitats i l’equitat educativa. La universalització de prestacions de serveis educatius amb caràcter gratuït potser encara pot créixer, però no de manera indefinida i indiscriminada. Caldrà delimitar-ne correctament l’abast.

La procedència pública o privada del finançament educatiu no ha de tenir una traducció en la forma de provisió del servei (pública, privada o mixta). L’aportació de finançament públic no s’ha de vincular a la provisió de més serveis prestats directament des de les administracions públiques. Caldrà potenciar altres vies avui menystingudes, com són les beques, els incentius fiscals a l’oferta i l’ús de serveis educatius.

2

Caldrà ser més agosarats en les prioritats i invertir molt més en les etapes educatives inicials

En el marc del sistema educatiu, la inversió en les etapes educatives inicials és la més rendible socialment i econòmica. A l’hora de distribuir els recursos públics, sempre -però especialment quan aquests siguin molt limitats-, cal afinar molt bé en establir les prioritats.

L’etapa 0-3 anys per a aquells infants que no tenen una atenció familiar garantida i, de manera general, l’etapa de 3 a 12 anys haurien de ser prioritàries. Més i millors docents, més formació per al professorat i més recursos. En certa mesura, cal capgirar l’esquema actual.

3

El finançament de les escoles tindrà en compte aspectes diferencials d’acord amb les seves especificitats

El finançament dels centres educatius en els nivells d’ensenyament declarats universals i gratuïts presenta dues disfuncions que s’han de superar.

Els centres concertats no reben el finançament mínim suficient per garantir la gratuïtat real en aquests nivells ni és un finançament anàleg a aquell que reben els centres públics. Aquesta situació obliga aquells centres a apel·lar de manera sistemàtica al suport econòmic de les famílies, amb les conseqüents distorsions que aquest mecanisme genera.

Els mecanismes d’atribució dels recursos són massa uniformes i atenen gairebé només a una variable quantitativa de nombre d’alumnes o d’unitats. Això és així per als centres públics i, encara de manera més radical, per als concertats. La complexitat del servei educatiu requereix mecanismes d’atribució de recursos que valorin altres factors en relació a les necessitats educatives reals que cada centre ha d’atendre.

Altres veus de la comunitat educativa
José Luis Quirant Navarro José Luis Quirant Navarro
Professor d'ESO a La Farga
Només s'educa des de l'estimació.
Irma Silvia Torres Lopez Irma Silvia Torres Lopez
Mexican Teacher
The most experimented teachers must work at kindergarten.
Alexandre Camacho Prats Alexandre Camacho Prats
Doctor en Pedagogía y profesor
La calidad de nuestro sistema educativo se basa en la calidad...
Damià Perpinyà Damià Perpinyà
Tècnic docent en el Servei de...
L’alumne protagonista
Quim Brugué Torruella Quim Brugué Torruella
Catedràtic ciència política (...
Els alumnes no recorden les assignatures, recorden els professors
Marina Tomàs i Folch Marina Tomàs i Folch
Professora
Valors i cultura professional educativa
Josep M. Carbó Teigeiro Josep M. Carbó Teigeiro
Professor de Secundària
Els/les mestres no ensenyem però amb nosaltres es pot aprendre.

Més informació