Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Carles Armengol
Carles Armengol
Secretari general adjunt en Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Sóc mestre, educador social i pedagog. Treballo a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Les tres coses que he après

Amb finançament públic i privat, nous models, prioritats més definides i més atenció a factors d’equitat
1

L’educació seguirà necessitant recursos creixents, i caldrà mobilitzar alhora finançament públic i privat

Una societat del coneixement ha de dedicar més recursos a l’educació en tots els àmbits, modalitats i nivells. Més enllà, per tant, de l’escola o els sistemes educatius en sentit estricte.

Aquesta mobilització de recursos demana la participació pública i privada.

El recursos públics s’han d’orientar a garantir la igualtat d’oportunitats i l’equitat educativa. La universalització de prestacions de serveis educatius amb caràcter gratuït potser encara pot créixer, però no de manera indefinida i indiscriminada. Caldrà delimitar-ne correctament l’abast.

La procedència pública o privada del finançament educatiu no ha de tenir una traducció en la forma de provisió del servei (pública, privada o mixta). L’aportació de finançament públic no s’ha de vincular a la provisió de més serveis prestats directament des de les administracions públiques. Caldrà potenciar altres vies avui menystingudes, com són les beques, els incentius fiscals a l’oferta i l’ús de serveis educatius.

2

Caldrà ser més agosarats en les prioritats i invertir molt més en les etapes educatives inicials

En el marc del sistema educatiu, la inversió en les etapes educatives inicials és la més rendible socialment i econòmica. A l’hora de distribuir els recursos públics, sempre -però especialment quan aquests siguin molt limitats-, cal afinar molt bé en establir les prioritats.

L’etapa 0-3 anys per a aquells infants que no tenen una atenció familiar garantida i, de manera general, l’etapa de 3 a 12 anys haurien de ser prioritàries. Més i millors docents, més formació per al professorat i més recursos. En certa mesura, cal capgirar l’esquema actual.

3

El finançament de les escoles tindrà en compte aspectes diferencials d’acord amb les seves especificitats

El finançament dels centres educatius en els nivells d’ensenyament declarats universals i gratuïts presenta dues disfuncions que s’han de superar.

Els centres concertats no reben el finançament mínim suficient per garantir la gratuïtat real en aquests nivells ni és un finançament anàleg a aquell que reben els centres públics. Aquesta situació obliga aquells centres a apel·lar de manera sistemàtica al suport econòmic de les famílies, amb les conseqüents distorsions que aquest mecanisme genera.

Els mecanismes d’atribució dels recursos són massa uniformes i atenen gairebé només a una variable quantitativa de nombre d’alumnes o d’unitats. Això és així per als centres públics i, encara de manera més radical, per als concertats. La complexitat del servei educatiu requereix mecanismes d’atribució de recursos que valorin altres factors en relació a les necessitats educatives reals que cada centre ha d’atendre.

Altres veus de la comunitat educativa
Miquel Fernández Ayxelà Miquel Fernández Ayxelà
Tècnic dels Programes d'...
Els nostres alumnes ens demanen coneixements, valors i normes...
Josep Mª Aragay Borràs Josep Mª Aragay Borràs
Educador social i musicoterapeuta
La música és una eina extraordinària
Jordi Jubany i Vila Jordi Jubany i Vila
Mestre, Antropòleg i Assessor TIC.
Aprendre a aprendre al llarg de la vida
Francesc Vilà Francesc Vilà
Director Sociosanitari
Que l’escola és un lloc privilegiat per escatir la oportunitat d...
Dionisio Romero Martínez Dionisio Romero Martínez
Estudiant de pedagogia de la UAB
Comprendre la complexitat de l'educació és clau per...
Albert Carreño Pio Albert Carreño Pio
Mestre d'educació física /...
La importància de raonar i opinar
Neus Lorenzo Galés Neus Lorenzo Galés
Cap de Serveis de Llengües...
El lideratge educatiu ha d'orientar la transformació social...

Més informació