Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Elena del Rey
Elena del Rey
Doctora en Ciències Econòmiques

Sóc Doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat catòlica de Lovaina (2000), Professora Agregada a la Universitat de Girona i, des de febrer de 2013, Senior Expert del European Expert Network on Economics of Education (EENEE).  

Les tres coses que he après

La gratuïtat de l’educació superior no garanteix la igualtat d’oportunitats i no és sostenible
1

La gratuïtat de la universitat no garanteix la igualtat d’oportunitats

Només el 65 % dels joves de 25 a 34 anys té com a mínim un títol d’educació secundària. Aquesta dada està molt per sota de la mitjana de la OCDE (82%). L’abandonament a secundària impedeix l’accés a l’educació superior. Tot i així, superar la secundària amb èxit tampoc no garanteix l’accés a la universitat, malgrat que el cost de la matrícula sigui molt baix, perquè hi ha altres costos, de transport, llibres, manteniment, així com  el fet de no poder treballar a temps complet, que per algunes persones és encara més important. L’educació dels pares també afecta de manera molt important l’accés: a Suècia, un dels països amb un finançament de l’educació superior més generós, el 51% dels joves amb educació superior tenen pares amb nivells d’educació elevats, front a 16% amb pares amb nivells educatius baixos. A països com  Noruega o Dinamarca la diferència encara és més gran (OCDE, 2012). 

2

La gratuïtat de la universitat no és sostenible

El 2010, el 39 % dels joves d’entre 25 i 34 anys tenien un títol d’educació superior a Espanya (OCDE, 2012). Subvencionar a tothom el cost de la matricula és molt costós i, com s’ha argumentat al punt anterior, ineficaç com mesura per aconseguir la igualtat d’oportunitats. El cofinançament per part dels estudiants permet concentrar la despesa pública allà on és més necessària: la sanitat pública, les pensions i l’educació primària i secundària, a més de l’assistència social. Més cofinançament per part d’alguns estudiants, també permet donar beques més generoses a d’altres. 

3

Sostenibilitat i igualtat d’oportunitats: préstecs amb devolució contingent al nivell de renda?

Ningú no hauria de deixar d’anar a la universitat pel sol fet de venir d’un ambient desfavorable. Per tant cal donar beques generoses, que incloguin els costos de vida, no només les matricules, i també cal donar orientació i informació a qui no la pot obtenir fàcilment. Però el qui pot pagar, ha de pagar, perquè el beneficiat principal d’aquesta inversió és ell mateix. I, en condicions normals, gairebé tothom pot pagar si el pagament es retarda i es fa efectiu mitjançant pagaments contingents al nivell de renda obtingut quan conclou l’etapa de formació. Els préstecs tenen l’avantatge que els ajuts es reciclen, però és evident que situacions de crisi com l’actual poden dificultar enormement aquest procés de reciclatge. Per tant, cal tenir en compte aquest fet a l’hora de dissenyar esquemes de finançament sostenibles a llarg termini. 

Altres veus de la comunitat educativa
Carme Mayugo i Majó Carme Mayugo i Majó
Educomunicadora
L'educació com a experiència de vida
Marta Casas Castañé Marta Casas Castañé
Antropòloga, especialitzada en...
Tothom té cabuda a l'aula
Àgueda Juaneda Seguí Àgueda Juaneda Seguí
Professora de secundària d'...
Fer feina en equip
Xavier Masllorens Escubós Xavier Masllorens Escubós
Director general Educació Sense...
L'equilibri entre saviesa i felicitat és fonamental
Xavier Sans Antolí Xavier Sans Antolí
Mestre
Qui ha de protagonitzar el procés educatiu
Teresa Calveras Teresa Calveras
Mestra, ara retirada
Escoltar l'alumnat
Miquel Fernández Ayxelà Miquel Fernández Ayxelà
Tècnic dels Programes d'...
Els nostres alumnes ens demanen coneixements, valors i normes...

Més informació