Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Elena del Rey
Elena del Rey
Doctora en Ciències Econòmiques

Sóc Doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat catòlica de Lovaina (2000), Professora Agregada a la Universitat de Girona i, des de febrer de 2013, Senior Expert del European Expert Network on Economics of Education (EENEE).  

Les tres coses que he après

La gratuïtat de l’educació superior no garanteix la igualtat d’oportunitats i no és sostenible
1

La gratuïtat de la universitat no garanteix la igualtat d’oportunitats

Només el 65 % dels joves de 25 a 34 anys té com a mínim un títol d’educació secundària. Aquesta dada està molt per sota de la mitjana de la OCDE (82%). L’abandonament a secundària impedeix l’accés a l’educació superior. Tot i així, superar la secundària amb èxit tampoc no garanteix l’accés a la universitat, malgrat que el cost de la matrícula sigui molt baix, perquè hi ha altres costos, de transport, llibres, manteniment, així com  el fet de no poder treballar a temps complet, que per algunes persones és encara més important. L’educació dels pares també afecta de manera molt important l’accés: a Suècia, un dels països amb un finançament de l’educació superior més generós, el 51% dels joves amb educació superior tenen pares amb nivells d’educació elevats, front a 16% amb pares amb nivells educatius baixos. A països com  Noruega o Dinamarca la diferència encara és més gran (OCDE, 2012). 

2

La gratuïtat de la universitat no és sostenible

El 2010, el 39 % dels joves d’entre 25 i 34 anys tenien un títol d’educació superior a Espanya (OCDE, 2012). Subvencionar a tothom el cost de la matricula és molt costós i, com s’ha argumentat al punt anterior, ineficaç com mesura per aconseguir la igualtat d’oportunitats. El cofinançament per part dels estudiants permet concentrar la despesa pública allà on és més necessària: la sanitat pública, les pensions i l’educació primària i secundària, a més de l’assistència social. Més cofinançament per part d’alguns estudiants, també permet donar beques més generoses a d’altres. 

3

Sostenibilitat i igualtat d’oportunitats: préstecs amb devolució contingent al nivell de renda?

Ningú no hauria de deixar d’anar a la universitat pel sol fet de venir d’un ambient desfavorable. Per tant cal donar beques generoses, que incloguin els costos de vida, no només les matricules, i també cal donar orientació i informació a qui no la pot obtenir fàcilment. Però el qui pot pagar, ha de pagar, perquè el beneficiat principal d’aquesta inversió és ell mateix. I, en condicions normals, gairebé tothom pot pagar si el pagament es retarda i es fa efectiu mitjançant pagaments contingents al nivell de renda obtingut quan conclou l’etapa de formació. Els préstecs tenen l’avantatge que els ajuts es reciclen, però és evident que situacions de crisi com l’actual poden dificultar enormement aquest procés de reciclatge. Per tant, cal tenir en compte aquest fet a l’hora de dissenyar esquemes de finançament sostenibles a llarg termini. 

Altres veus de la comunitat educativa
José Saturnino Martínez García José Saturnino Martínez García
Doctor/Sociólogo
El papel limitado de la escuela
Clàudia Turró Ortega Clàudia Turró Ortega
Psicòloga social i coach
A respectar la diferència
Ricard Aymerich Balagueró Ricard Aymerich Balagueró
Mestre i psicòleg. Director de l...
No hi ha educació sense compromís
Teresa Romagosa López Teresa Romagosa López
Responsable Escola municipal de...
L' esforç
Jordi Díaz Gibson Jordi Díaz Gibson
Professor i Investigador en...
L'autoestima és la pedra filosofal de l'educació
Teresa Calveras Teresa Calveras
Mestra, ara retirada
Escoltar l'alumnat
Mª Rosa Buxarrais Estrada Mª Rosa Buxarrais Estrada
Catedràtica d'universitat
L’educació és responsabilitat de la família

Més informació