Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Jaume Sarramona
Jaume Sarramona
Catedràtic emèrit de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les tres coses que he après

Si no pots dissenyar una estratègia d’avaluació vinculada a la fita competencial és perquè aquesta fita no és clara
1

Les competències com a objectius d’aprenentatge

Haver de definir les competències com a fites d’un programa, curs, etapa, etc. posa a prova la nostra capacitat de concretar els propòsits que es pretenen i ens proporciona l’evidència que no sempre els tenim clars. Aleshores també es posa a prova la comprensió real que es té del concepte de competències, atès que fàcilment es cau en la formulació d’objectius didàctics de caràcter limitat o bé en la formulació de fites que resulten massa abstractes i inabastables. Aquesta formulació no constitueix un simple exercici formal, sinó que condiciona clarament la metodologia que caldrà emprar en la seva consecució així com l’avaluació corresponent. Per tot això, les competències han vingut a posar una dosi de realisme i de compromís del sistema educatiu amb la vida.

2

L’avaluació de les competències

L’avaluació és sempre susceptible de crítiques fàcils, especialment per part dels qui no saben com dur-la a terme. Jo he aprés que si no ets capaç de dissenyar una estratègia pertinent d’avaluació vinculada a la fita competencial proposada és perquè aquesta fita no és clara o perquè et manquen coneixements sobre la mateixa avaluació. L’avaluació, de fet, posa a prova tota la proposta que es pugui fer d’un programa educatiu basat en competències i això explica que en la pràctica la formulació dels objectius competencials no vagi més enllà de la seva formulació sobre el paper. Solament les proves externes dels sistema –les tipus PISA i les fetes a Catalunya pel Consell Superior d’Avaluació des de l’any 2001– constitueixen exemples –millorables en alguns casos, però exemples generalment vàlids– del que suposa avaluar basant-se en competències bàsiques. La millora que proposen les competències es farà evident quan cada programa les avaluï pertinentment.

3

La mitificació del diari oficial

Arran del currículum sorgit de la LOE i el seu corresponent a Catalunya, s’ha pogut constatar la imposició acrítica que la seva publicació en els respectius diaris oficials exerceix sobre el conjunt dels sistema educatiu, inclosos acadèmics universitaris. Així s’explica que durant anys allò que algú amb capacitat de publicar en el BOE va publicar en el seu moment amb la denominació de “competències bàsiques” fos el referent indiscutible de les programacions i propostes acadèmiques. No ha importat que aquelles vuit competències no fossin bàsiques per a la Unió Europea, sinó “claus”, és a dir,no curriculars sinó transversals. I tampoc no ha importat que no fossin realment competències sinó blocs competencials. La conclusió ha estat una mancança de competències realment bàsiques vinculades a les àrees curriculars i, per tant, la inexistència d’un referent general per al conjunt del sistema. Actualment, a Catalunya, això està en procés de solucionar-se mitjançant la determinació de les competències bàsiques per àrees i per etapes en l’educació obligatòria.

Altres veus de la comunitat educativa
Xavier Besalú Costa
Professor de Pedagogia a la...
La relació personal és important
Margarida ROMERO Margarida ROMERO
Professora associada a la Facultat...
Aprendre necessita temps
Ramon Pujades i Beneit Ramon Pujades i Beneit
Professor de secundària i membre...
Pràctica reflexiva
Raquel Moreno Raquel Moreno
Consultora de D-CAS
L’escola de la vida
José Luís Muñoz Moreno José Luís Muñoz Moreno
Professor del Departament de...
La implicació dels municipis en l’educació.
Dionisio Romero Martínez Dionisio Romero Martínez
Estudiant de pedagogia de la UAB
Comprendre la complexitat de l'educació és clau per...
Xavi Campos Marquès Xavi Campos Marquès
Gerent Col·legi d'Educadores...
L’educació prepara per al futur (i per al present)

Més informació