Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
Haver de definir les competències com a fites d’un programa, curs, etapa, etc. posa a prova la nostra capacitat de concretar els propòsits que es pretenen i ens proporciona l’evidència que no sempre els tenim clars. Aleshores també es posa a prova la comprensió real que es té del concepte de competències, atès que fàcilment es cau en la formulació d’objectius didàctics de caràcter limitat o bé en la formulació de fites que resulten massa abstractes i inabastables. Aquesta formulació no constitueix un simple exercici formal, sinó que condiciona clarament la metodologia que caldrà emprar en la seva consecució així com l’avaluació corresponent. Per tot això, les competències han vingut a posar una dosi de realisme i de compromís del sistema educatiu amb la vida.
L’avaluació és sempre susceptible de crítiques fàcils, especialment per part dels qui no saben com dur-la a terme. Jo he aprés que si no ets capaç de dissenyar una estratègia pertinent d’avaluació vinculada a la fita competencial proposada és perquè aquesta fita no és clara o perquè et manquen coneixements sobre la mateixa avaluació. L’avaluació, de fet, posa a prova tota la proposta que es pugui fer d’un programa educatiu basat en competències i això explica que en la pràctica la formulació dels objectius competencials no vagi més enllà de la seva formulació sobre el paper. Solament les proves externes dels sistema –les tipus PISA i les fetes a Catalunya pel Consell Superior d’Avaluació des de l’any 2001– constitueixen exemples –millorables en alguns casos, però exemples generalment vàlids– del que suposa avaluar basant-se en competències bàsiques. La millora que proposen les competències es farà evident quan cada programa les avaluï pertinentment.