Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Joan Badia
Joan Badia
Professor de llengua i literatura a l’educació secundària obligatòria

Sóc professor de llengua i literatura a l’educació secundària obligatòria. Actualment treballo a la SI Bages Sud, de Castellbell i el Vilar, sota Montserrat. Abans he ocupat càrrecs de responsabilitat sobre innovació educativa, política universitària, formació permanent del professorat, etc. També sóc autor de llibres de text i manuals per aprendre llengua catalana.

Les tres coses que he après

No podem organitzar l’escola del futur sense comptar amb les persones que hi han d’aprendre
1

La importància de cada alumne com a persona

Tant li fa que ens declarem partidaris del paidocentrisme (“el centre de l’ensenyament és l’alumne”) o de qualsevol altre concepte. El cert és que l’educació no té sentit sense tenir en compte l’altre, és a dir, el que aprèn, l’alumne, l’estudiant... I sense tenir-lo en compte en tota la seva integritat: com a persona que està en una etapa de la seva vida, com a persona que evolucionarà i esdevindrà membre de la societat en què vivim, com a aprenent, com a “mestre” (també en podem aprendre coses!) i com a ciutadà. Durant massa anys la didàctica i altres sabers connexos han oblidat aquest principi elemental: la persona (amb els seus sabers, el seu potencial per aprendre, les seves emocions, els seus rols...) que ha d’aprendre és qui ha de donar-nos la pauta per a la nostra feina com a ensenyants. Evidentment, no pas en el sentit que aquesta persona ens indiqui el camí, ja que, com a professionals, el camí l’hem de marcar nosaltres. Però no partir de qui aprèn pot suposar el fracàs més rotund de l’educació. No podem organitzar l’escola del futur sense comptar amb les persones que hi han d’aprendre. Els líders educatius actuals i l’escola del futur no haurien d’oblidar mai aquesta dimensió.

2

La importància del grup

L’altra cosa que he après aquests anys és el gran pes que té el grup. Les persones no viuen aïllades, ni el grup és la suma individual de les diferents persones que el formen. Un grup és alguna cosa més. El grup ens afaiçona, ens fa reaccionar i ens assigna un rol. Quan els pares ens diuen que a casa tal noi o noia es comporta de manera molt diferent de com es comporta a classe, no ens estan enganyant. Efectivament, les persones assumim un paper diferent segons els contextos en què ens movem i el paper que hi volem/podem desenvolupar. Per tant, hauríem de sumar més les aportacions de la psicologia social. I hauríem de saber com fem jugar el grup a favor de la millora de l’educació i de l’aprenentatge. El lideratge als centres educatius ha de fer jugar els grups per millorar l’aprenentatge de tothom: també del professorat. L’escola del futur segur que qüestionarà la nostra manera de fer els grups actualment: per edats (no té sentit?), per capacitats (per què?). Potser seria hora que gestionéssim els grups com són a la vida: heterogenis, diversos, amb barreja d’interessos i amb riquesa d’aportacions. La gestió del coneixement ens indica clarament el camí.

3

Preparar els alumnes d'avui per als reptes de demà

Quan m’imagino els alumnes d’avui d’aquí deu o vint anys, de vegades penso que em retrauran que no els hagi preparat adequadament per als reptes que els esperen... Però és que, a part de donar-los una escala de valors i les eines intel•lectuals per poder generar nou coneixement, poca cosa més se m’acut que els puguem facilitar. Potser caldria afegir-hi la confiança en la seva capacitat d’agència, és a dir, que “si volen, poden” transformar la realitat. Per a això, cal saber analitzar aquesta realitat, establir relacions positives amb els altres, tenir objectius clars i... posar-s’hi! El món que els espera és en bona mesura el món que es construeixin ells mateixos a partir dels seus coneixements i de la seva voluntat i esforç. Sóc partidari que l’escola sigui, sobretot i abans que res, un espai d’aprenentatge per afrontar els reptes, per establir vincles positius, per desfer-se dels negatius, per educar la voluntat i l’esforç, per aprendre coneixements i eines intel•lectuals per produir-ne, per afrontar els desenganys, per esmenar els errors i aprendre’n, per emprendre, per crear i imaginar situacions noves... Molta feina i poc temps. Com sempre: Ars longa, vita brevis!

Altres veus de la comunitat educativa
Ismael Sanz Labrador Ismael Sanz Labrador
Director del Instituto Nacional de...
¿Cómo se destinan en España los recursos?
Jose Ramon Ubieto Pardo Jose Ramon Ubieto Pardo
Psicòleg clínic i psicoanalista
La conversa como una nova pragmàtica de l’acció
Antònia Darnés Surroca Antònia Darnés Surroca
Psicopedagoga, Escola Andorrana,...
Només amb una escola pública forta, majoritària i prestigiada...
Juli Palou Sangrà Juli Palou Sangrà
Professor Titular Universitat...
Entorns i persones
Gerard Ferrer Esteban Gerard Ferrer Esteban
Recercador en educació
Separar no compensa
Josep Maria Jarque Jutglar Josep Maria Jarque Jutglar
Aprenent de mestre
Els llibres que duc sota el braç
Mª Teresa Santa María Fernández Mª Teresa Santa María Fernández
Consultora UOC y Profesora...
Las personas son lo primero

Més informació