Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
Sóc director de l’escola pública Fructuós Gelabert de Barcelona. Pertanyo a la Federació de MRP de Catalunya.
Fer avui l’escola que necessitem pel demà és possible. I és possible en la pràctica diària de les nostres escoles si som capaços de posar en pràctica una idea d’educació que ens ajudi a fer els millors aprenentatges, a preparar-nos per ser ciutadans crítics i actius, i a tenir els recursos i les eines (cognitives i emocionals) que ens ajudin a saber què hem de fer de les nostres vides.
I tot això no des de la neutralitat, sinó en una direcció clara: l’educació i l’escola seran transformadores o perdran la part més important de la seva naturalesa. Per això és necessari aquest compromís a favor de l’educació i de les persones.
El professorat, les escoles, tenim capacitat de millorar-la. Però hem de creure’ns-ho i exercir-ho. Hem de redefinir el nostre fer quotidià des de la professionalitat. Exercir-la implica responsabilitat, capacitat de decisió, d’actuació malgrat les dificultats, de disseny en situacions difícils i complexes. Millorar l’educació –l’escola del demà cal plantejar-la des d’aquesta necessitat de millora– vol dir exercir aquesta responsabilitat, sense posar com a excusa les situacions concretes des de les quals l’exercim. L’educació depèn de les persones, i millorar l’escola està relacionat amb millorar el professorat.
L’Administració té la gran responsabilitat de ser la facilitadora del canvi. Per això cal fer un gir copernicà al seu disseny. L’Administració ha de deixar de ser la que dicta com hem de canviar, treballar o educar –algú altre pot fer molt millor aquesta funció "prescriptiva" o "orientativa"– per centrar el 95% de les seves funcions a posar les condicions que facilitin el canvi: entre elles, la més important, aconseguir que el professorat estigui disposat a millorar, s’impliqui en l’educació i exerceixi la seva responsabilitat en aquest procés.