Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Joan Subirats
Joan Subirats
Professor de ciència política a la UAB

Sóc Joan Subirats, professor de ciència política. Trenta nou anys fent classe a la universitat, i segueixo aprenent. Pare de tres filles que m'han ensenyat molt. Content de viure uns temps exigents i engrescadors dins de les incerteses i les pors.

Les tres coses que he après

Experimentar, acceptar l'error, construir plegats,..., generar ecologia social i territorial de la innovació educativa.
1

El futur és per l'educació compartida!

La meva experiència educativa ha estat molt vinculada a espais i a lògiques bàsicament jeràrquiques. Espais pensats i organitzats de manera que pressuposaven superioritat dels docents. Unes lògiques d'ensenyament en les que es partia de la idea que uns sabien i  els altres no. El professor era la finestra a una informació que els demés no teníem i per tant es situava en una posició superior. Les coses estàn canviant. La informació és i estarà cada cop més disponible. Els costos per arribar-hi seràn menors. En aquest context, es tracta més  d'acompanyar (l'adquisició de coneixement) que de decidir (que cal que tots sapiguen). Caldrà reconèixer que uns quants, treballant junts i buscant respostes, aprendràn i assimilaran més que sentint a algú que et planteja preguntes i et dona les respostes ja fetes, i que tu només cal que memoritzis. La perspectiva haurà de ser més horitzontal, més de reconeixement d'interdependències. Curiosament, encarem una época en la que tant important serà reforçar la capacitat autònoma de les persones com el reconeixement de que tothom és interdepenent.

2

Diversificar i acceptar les incerteses i les complexitats

¿Com encarar una època en la que ja no ens serveixen ni les respostes que havíem anat construint, ni tampoc les preguntes a les que volíem respondre?. Els déficits són de continguts i de mètodes. La nostra perspectiva intelectual està molt marcada per la lògica ilustrada i racionalista. I som en moments en que ens cal obrir el focus, buscar coneixements i emocions, des de sócols d'informació ja disponibles. Caldrà compartir perspectives i cosmovisions que parteixen de trajectòries històriques i culturals molt diferents a les que hem viscut a la tradició europea. I això vol dir acceptar que les dinàmiques d'aprenentatge poden no seguir les pautes que ens han acompanyat des dels temps de la ilustració. Educar i ser educat en la diversitat, implicar acceptar que no hi ha un sol camí a la racionalitat. Acomodar, integrar, articular, experimentar, acordar,..., hauràn de ser maneres cada cop més presents en les dinámiques educatives. Com deia Freire, els sabers son plurals i complementaris. No és possible ordenar-los jeràrquicament. Més incerteses com a condició, no com a problema. Més incerteses acceptades com a substrat d'aprenentatge compartit, com a a espai d'experimentació i de construcció de coneixement. Caldrà aprendre de l'error. Simple i complicat. No persistir en l'error. Però incorporar-lo. Construïr des de la reconstrucció del procés que ha portat a l'error. Discutir la simplicitat de la idea binària: veritat-error, i incorporar la inseguretat en l'aprenentatge.

3

¿Herois o partíceps ?. Aprendre plegats al territori

"L'escola sola no pot". "L'educació és cosa de tots". "Cal un poble per educar un nen". Tots hem sentit aquestes frases i tots les hem fet nostres. Costa més aplicar-les. Sabem que l'educació no és igual a ensenyament. Sabem que l'éxit educatiu d'un nen depén significativament de les capacitats formatives dels seus pares i/o familiars. Sabem que un indicador molt important del nivell educatiu d'un pais ve expressat pel nombre total d'adults que han superat l'ensenyament obligatori. Sabem que el compromis educatiu d'una comunitat és clau a l'hora d'entendre que explica que en certs llocs les coses funcionin millor que en altres. ¿Podem parlar d'una ecologia social de l'educació?. Jo entenc que si. No podem construir dinámiques de canvi educatiu d'un país basant-nos en les capacitat excepcionals d'uns herois que superen tota mena de barreres i dificultats. Activar l'entorn, generar complicitats, oferir i compartir espais, incorporar experiències socials dins els espais educatius, portar les experiències educatives als escenaris socials, barrejar i contaminar educativament,..., són suggeriments possibles en societats massa centrades en la utilitat ràpida i directa del que hom aprén. Construir experiéncies educatives amplies, contrastar i confrontar educació i pràctica social, fer sortir a professors i alumnes dels seus caus, i fer entrar en esferes educatives als que pensen que ja ho saben tot, són línies de treball. Coses a aprendre. Coses a experimentar. I em temo que això requereix molt més protagonisme local en el sistema educatiu que tenim, que pateix del vici de la centralització. Sense protagonisme del territori no hi ha ecologia social i educativa possible.

Altres veus de la comunitat educativa
JOSEP MARQUES i ROSSELL JOSEP MARQUES i ROSSELL
PROFESSOR TÈCNIC
CONFIANÇA
Núria Alart i Guasch Núria Alart i Guasch
Professora de secundària
La importància de l’autoconeixement per a l’aprenentatge al...
Roser Boix Tomàs Roser Boix Tomàs
Vicedegana de Recerca i Doctorat a...
El paper de la didàctica en l’educació del futur
Francesc Colomé Montserrat Francesc Colomé Montserrat
Inspector d'educació
D’una educació que ha de canviar el mon a un mon que ha canviat...
Jordi Serarols Boada Jordi Serarols Boada
Inspector d'Educació
L’aprenentatge invisible
Marina Tomàs i Folch Marina Tomàs i Folch
Professora
Valors i cultura professional educativa
Rafael Bisquerra Rafael Bisquerra
Catedràtic d'Orientació...
Educació integral.

Més informació