Michael Osborne
Professor d’Aprenentatge d’Adults i Permanent a la Universitat de Glasgow
Michael Osborne és professor d’Aprenentatge d’Adults i Permanent a la Universitat de Glasgow i codirector del Clúster de Recerca en Justícia Social, Lloc i Educació Permanent. És director del Centre de Recerca i Desenvolupament en Aprenentatge d’Adults i Permanent dins de la Facultat d’Educació i codirector de l’Observatori PASCAL sobre Gestió del Lloc, Capital Social i Aprenentatge Permanent.
Les tres coses que he après
La flexibilitat, la tecnologia i el lloc són claus en la reflexió futura sobre l’AP. Aquests tres aspectes són els que jo he destacat.
1
Els MOOC faran realitat les aspiracions insatisfetes dels protagonistes de l’aprenentatge permanent?
Els MOOC faran realitat les aspiracions insatisfetes dels protagonistes de l’aprenentatge permanent?
Un discurs dominant dins de l’aprenentatge permanent (AP) és el de la flexibilitat de la provisió, en el sentit de satisfer les necessitats dels estudiants en moments i llocs que ells (o els seus ocupadors) poden triar. Hem pensat que la disponibilitat d’oportunitats d’aprenentatge obertes i a distància, que fan servir tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), eren especialment importants per aconseguir aquesta flexibilitat. L’ús creixent de les TIC en l’ensenyament i en l’aprenentatge ha fet que s’hagin esfondrat algunes idees rebudes de fa molts anys sobre la relació entre temps, lloc i aprenentatge. Les TIC impliquen que no només els aprenents no han d’acudir a un lloc determinat; tampoc no han d’aprendre en moments concrets o de maneres concretes o d’unes entitats concretes. Hem vist una multiplicitat de maneres d’accedir al coneixement que no es podien imaginar fa una dècada i que es manifesten particularment en els cursos massius oberts i en línia (MOOC Massive Open Online Courses). Els MOOC representaran un salt espectacular per a l’AP o són una estratègia de màrqueting en el competitiu món de l’educació superior internacional?
2
L’aprenentatge permanent donarà beneficis econòmics a les futures generacions?
L’aprenentatge permanent donarà beneficis econòmics a les futures generacions?
Els beneficis associats a l’ocupabilitat, tant si significa trobar una feina com una promoció, es consideren els principals estímuls per participar en l’aprenentatge permanent. Hi ha hagut una forta associació entre beneficis econòmics particulars i nivell de qualificació, tot i que l’ajornament de la inversió redueix el retorn. Per exemple, potser econòmicament no té sentit que a partir de certa edat una persona es dediqui a temps complet a obtenir un títol, sinó que més aviat hauria de buscar una qualificació vocacional a temps parcial. I els bancs també ens diuen que el rendiment passat de la inversió no pot servir com a predicció per al futur. Passa el mateix amb l’AP? Podem assumir per al futur que l’AP donarà el tipus de beneficis que ha donat en el passat? Si és així, llavors centrar-se en l’ocupació i l’ocupabilitat potser només és un de molts arguments a favor de l’AP. Potser hem de prestar més atenció en el nostre discurs a altres beneficis tangibles (i no tan tangibles) relacionats amb la salut, el benestar i el medi ambient.
3
Les ciutats d’Europa s’estan quedant enrere respecte de les d’Àsia com a llocs d’aprenentatge permanent?
Les ciutats d’Europa s’estan quedant enrere respecte de les d’Àsia com a llocs d’aprenentatge permanent?
La ciutat/regió d’aprenentatge sol referir-se a la promoció de la col·laboració entre els sectors cívic, privat, voluntari i educatiu en el procés d’aconseguir objectius acordats. Moltes vegades això estarà relacionat amb els objectius bessons del desenvolupament econòmic sostenible i de la inclusió social. Dins de les ciutats i de les regions hi ha molts agents —i no només les institucions educatives— que contribueixen a promoure l’aprenentatge permanent. En l’escenari europeu s’ha posat molt d’èmfasi en el concepte de “ciutats d’aprenentatge” i la UNESCO presentarà properament a Beijing la seva Plataforma Internacional de Ciutats d’Aprenentatge. I tanmateix, ¿Europa s’està quedant enrere d’economies asiàtiques com Corea o la Xina en la prioritat sobre l’aprenentatge i el lloc, i en no reconèixer la importància d’un pensament integral en l’AP a escala local i regional? En un moment que hi ha un reconeixement general que disposar d’una infraestructura forta de suport a l’AP és clau per a atraure la inversió, quantes ciutats d’Europa posen èmfasi en aquest aspecte de la seva capacitat d’atracció?
Altres veus de la comunitat educativa
Víctor Ranera i Martín
Professor i director de l'... Aprendre a aprendre és aprendre aprenent
Josep M. Carbó Teigeiro
Professor de Secundària Els/les mestres no ensenyem però amb nosaltres es pot aprendre.
Luis Cumbe
Profesor Que la educación es el vestido de gala para ir a la fiesta d la...
Tura Badosa Moret
Professora d'Història.... L’escola com a lloc de convivència i creixement
Francesc Vilà
Director Sociosanitari Que l’escola és un lloc privilegiat per escatir la oportunitat d...
Salvador Macipe Cosa
Asesor TIC Administración Educativa ¿Dónde esta Wally...?
Cristina Fumadó Casals
Responsable d'Avaluació de... Cal superar les resistències a l'avaluació
Víctor Ranera i MartínProfessor i director de l'... Aprendre a aprendre és aprendre aprenent
Josep M. Carbó TeigeiroProfessor de Secundària Els/les mestres no ensenyem però amb nosaltres es pot aprendre.
Luis CumbeProfesor Que la educación es el vestido de gala para ir a la fiesta d la...
Tura Badosa MoretProfessora d'Història.... L’escola com a lloc de convivència i creixement
Francesc VilàDirector Sociosanitari Que l’escola és un lloc privilegiat per escatir la oportunitat d...
Salvador Macipe CosaAsesor TIC Administración Educativa ¿Dónde esta Wally...?
Cristina Fumadó CasalsResponsable d'Avaluació de... Cal superar les resistències a l'avaluació
Un projecte de
Organitza
Universitat Oberta de Catalunya
Fundació Jaume Bofill
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.