Sóc analista de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), especialment interessat en l’avaluació de polítiques i programes amb voluntat d’incidir en l’àmbit educatiu. Abans d’incorporar-me a Ivàlua, vaig ser director del Grup de Recerca en Educació i Equitat (IGOP, UAB).
Les tres coses que he après
Primer de tot, cal que ens preguntem “de quina avaluació estem parlant?”
Per saber què cal fer amb els resultats de l’avaluació, el primer que convé plantejar-se és de quina avaluació estem parlant. En primer lloc, cal aclarir quina mena d’evidència ens aporta l’avaluació en qüestió. En l’àmbit educatiu és habitual entendre com a avaluació exercicis de naturalesa ben dispar: examinem els alumnes, diagnostiquem els centres, fem seguiment d’indicadors educatius, tractem d’estimar els impactes de polítiques, programes, centres, professors, etc. I de tot en diem avaluar. En segon lloc, cal que siguem crítics amb la validesa (i honestedat) dels resultats d’unes i altres avaluacions. Això passa per assegurar que cada exercici avaluatiu és consistent des d’un punt de vista metodològic. Segons quins tipus d’evidència cerquem requerirem de l’ús d’unes o altres tècniques d’anàlisi.
L’avaluació de l’efectivitat: què funciona en educació
En qualsevol escenari, més encara en un de crisi econòmica i reducció de la capacitat de despesa pública, és necessari orientar els exercicis d’avaluació abans enumerats cap a l’obtenció d’evidències d’efectivitat d’unes i altres actuacions. Cal que sapiguem si les intervencions educatives (de més o menys abast) funcionen, si són efectives, si produeixen els impactes desitjats. Més específicament, cal que puguem identificar si les oscil·lacions d’uns i altres indicadors (p.e. nivells de rendiment i acreditació dels alumnes) són causalment atribuïbles a aquelles polítiques que es dissenyen amb l’objectiu d’impactar-hi. És enganyós dir que una determinada política funciona únicament recolzant-se en la millora que puguin haver experimentat determinats indicadors d’interès després de la seva aplicació. En efecte, l’avaluació d’impactes és una assignatura pendent al nostre país.
Els resultats de l’avaluació al servei de la millora: més excel•lència i més equitat
Un cop segurs de la robustesa (i honestedat) dels resultats de l’avaluació, en especial quan aquesta es presenta com una avaluació d’impactes, aleshores és un lloc comú defensar-ne la seva utilització al servei de la millora de polítiques i processos, d’un sistema educatiu més excel·lent, equitatiu, efectiu i eficient. És la perspectiva de l’elaboració de polítiques basades en evidències (evidence-based policy-making), en evidències sobre què funciona i sobre què no funciona. Aquesta perspectiva, necessària i fàcil de defensar, a la pràctica no és sempre fàcil d’orquestrar. La traducció programàtica de les evidències (per sòlides que siguin) no és autoevident. Requereix de decisions intel·ligents i valentes en la gestió del canvi; decisions que acabin fent de l’avaluació un instrument d’estímul i aprenentatge col·lectiu, més que no pas un dispositiu de fiscalització i punició.
Carme Bové i RomeuResponsable d'ensenyament al... És imprescindible predicar amb l’exemple.
Joanprofessor de secundària jubilat L'alumne, al centre
Jordi Bardají CusóProfessor interí de secundària Els que han de fer feina són els alumnes
Tura Badosa MoretProfessora d'Història.... L’escola com a lloc de convivència i creixement
John Bosco RutishishaPOLICE TRAINER RESOURCEFUL
Xavier Chavarria NavarroInspector en cap a Barcelona Ciutat L'efecte centre existeix
Nancy Auquilla GalánDocente Educación transformada
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.