Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Miquel Àngel Alegre
Miquel Àngel Alegre
Analista de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques

Sóc analista de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), especialment interessat en l’avaluació de polítiques i programes amb voluntat d’incidir en l’àmbit educatiu. Abans d’incorporar-me a Ivàlua, vaig ser director del Grup de Recerca en Educació i Equitat (IGOP, UAB).

Les tres coses que he après

Cal saber què funciona en educació, condició necessària (no suficient) per a la millora del sistema
1

Primer de tot, cal que ens preguntem “de quina avaluació estem parlant?”

Per saber què cal fer amb els resultats de l’avaluació, el primer que convé plantejar-se és de quina avaluació estem parlant. En primer lloc, cal aclarir quina mena d’evidència ens aporta l’avaluació en qüestió. En l’àmbit educatiu és habitual entendre com a avaluació exercicis de naturalesa ben dispar: examinem els alumnes, diagnostiquem els centres, fem seguiment d’indicadors educatius, tractem d’estimar els impactes de polítiques, programes, centres, professors, etc. I de tot en diem avaluar. En segon lloc, cal que siguem crítics amb la validesa (i honestedat) dels resultats d’unes i altres avaluacions. Això passa per assegurar que cada exercici avaluatiu és consistent des d’un punt de vista metodològic. Segons quins tipus d’evidència cerquem requerirem de l’ús d’unes o altres tècniques d’anàlisi.

2

L’avaluació de l’efectivitat: què funciona en educació

En qualsevol escenari, més encara en un de crisi econòmica i reducció de la capacitat de despesa pública, és necessari orientar els exercicis d’avaluació abans enumerats cap a l’obtenció d’evidències d’efectivitat d’unes i altres actuacions. Cal que sapiguem si les intervencions educatives (de més o menys abast) funcionen, si són efectives, si produeixen els impactes desitjats. Més específicament, cal que puguem identificar si les oscil·lacions d’uns i altres indicadors (p.e. nivells de rendiment i acreditació dels alumnes) són causalment atribuïbles a aquelles polítiques que es dissenyen amb l’objectiu d’impactar-hi. És enganyós dir que una determinada política funciona únicament recolzant-se en la millora que puguin haver experimentat determinats indicadors d’interès després de la seva aplicació. En efecte, l’avaluació d’impactes és una assignatura pendent al nostre país.

3

Els resultats de l’avaluació al servei de la millora: més excel•lència i més equitat

Un cop segurs de la robustesa (i honestedat) dels resultats de l’avaluació, en especial quan aquesta es presenta com una avaluació d’impactes, aleshores és un lloc comú defensar-ne la seva utilització al servei de la millora de polítiques i processos, d’un sistema educatiu més excel·lent, equitatiu, efectiu i eficient. És la perspectiva de l’elaboració de polítiques basades en evidències (evidence-based policy-making), en evidències sobre què funciona i sobre què no funciona. Aquesta perspectiva, necessària i fàcil de defensar, a la pràctica no és sempre fàcil d’orquestrar. La traducció programàtica de les evidències (per sòlides que siguin) no és autoevident. Requereix de decisions intel·ligents i valentes en la gestió del canvi; decisions que acabin fent de l’avaluació un instrument d’estímul i aprenentatge col·lectiu, més que no pas un dispositiu de fiscalització i punició.

Altres veus de la comunitat educativa
Miquel Fernández Ayxelà Miquel Fernández Ayxelà
Tècnic dels Programes d'...
Els nostres alumnes ens demanen coneixements, valors i normes...
Carles Monereo Font Carles Monereo Font
Professor de Psicologia de l'...
Mai aprenem sols
Laia Sagarra i Marín Laia Sagarra i Marín
Professora de Música a ESO i BTX i...
l'interès per millorar és bàsic
Mireia Hugas Claparols Mireia Hugas Claparols
Tutora i professora de PQPI
AVANÇAR CAP A UNA ESCOLA INCLUSIVA, DE VERITAT
Magda Minguet Magda Minguet
Professora secundària
Que els que ens dediquem a ensenyar no podem parar d’aprendre
Fabiola Díaz Guevara Fabiola Díaz Guevara
Docente Universitaria
Educarse no es un momento sincrónico, es diacrónico
Berta de Dios Garcia Berta de Dios Garcia
Professora d'anglès, tutora i...
La importància de les emocions

Més informació