Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Mònica Margarit
Mònica Margarit
Directora de la Fundació Príncep de Girona

He dedicat gran part de la meva vida professional a la internacionalització universitària. Des de fa dos anys dirigeixo la Fundació Príncep de Girona, dedicada a donar suport als joves en tots aquells aspectes crítics pel seu futur.

Les tres coses que he après

L’educació és abans que res. Sense educació...només el buit.
1

Educació per la persona, educació per la societat

He après que l’educació és prioritària amb dos objectius molt diferents. D’una banda, és la base del progrés i permet que el coneixement i la ciència promoguin l’evolució i la millora de la societat i del món en el que vivim. Però d’altra banda, molt important, només l’educació ens dóna eines, com a persones, per afrontar els reptes que la vida ens planteja: tant a Shanghai com a Palafrugell, l’educació ens permet, per exemple, ser capaços de seguir vivint  dignament després de la mort del pare, l’accident d’un fill o la pèrdua de la feina. Algun cop, de les tres coses a la vegada. Sense educació, aquests reptes de la vida porten la persona a situacions sense sortida, com pot ser qualsevol adicció o una alienació incurable. Aquest segon objectiu no sempre el tenim en compte.

2

Ensenyar i aprendre des del mateix món?

He après que el món de l’escola, però també el de la Formació Professional i el de la Universitat, ha de ser un mirall interactiu de la societat. No podem tancar els ulls a allò que passa, per exemple, en el món de la tecnologia. Probablement això ha de generar nous models d’ensenyar i d’aprendre, però no és sempre  fàcil per un mestre que no és natiu digital entendre com ha d’aprendre un nen que sí que ho és. Al món hi ha casos sorprenents, com el de Singapur, que ha passat de ser tercer món a primer món en una única generació: com podia un mestre del tercer món educar un nen del primer món?

3

La mobilitat social no pot aturar-se una vegada acabada la formació!

Estic absolutament convençuda que l’educació és encara una palanca per la mobilitat social. Ara bé, hem de  tenir molt present que, finalitzada l’etapa educativa, cal posar en marxa altres mesures que continuïn assegurant l’equitat. Només un exemple: en el moment de contractar graduats superiors, les empreses acaben contractant gairebé sempre a través de xarxa de contactes. Això implica que els joves que no tenen en el seu entorn familiar i social més immediat ningú amb formació superior que els faciliti aquest tipus de contactes, rarament accedeixin a aquests llocs de treball i, per tant, no culminen el camí de mobilitat social que han encetat amb el procés educatiu.

Altres veus de la comunitat educativa
Alba Molas Rifà Alba Molas Rifà
Empresaria i Directora/Gerent de...
L'educació és basica pel nostre país
MÓNICA MOYA LÓPEZ MÓNICA MOYA LÓPEZ
Pedagoga, autora i tutora de...
Aprovar no és aprendre
Roser Canals Cabau Roser Canals Cabau
professora de ciències socials i...
Les didàctiques específiques claus en la formació del professorat
Encarna Molina Hita Encarna Molina Hita
Mestra i psicopedagoga jubilada
El treball en equip ens enriqueix
Antònia Darnés Surroca Antònia Darnés Surroca
Psicopedagoga, Escola Andorrana,...
Només amb una escola pública forta, majoritària i prestigiada...
Juan Carlos Palomino Juan Carlos Palomino
Consultor de Innovación Educativa
El alumno es el centro
M Luisa Bossolasco M Luisa Bossolasco
Psicopedagoga
Que se puede enseñar la autodisciplina

Més informació