Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Neus Sanmarti
Neus Sanmarti
Professora emèrita, Universitat Autònoma de Barcelona

Sóc professora i química, doctora en ciències químiques i especialista en didàctica de les ciències. He treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències.

Les tres coses que he après

Més que saber reproduir moltes idees aïllades, necessitem haver incorporat xarxes d’idees interrelacionades
1

Sense coneixements no es pot ser competent

De vegades es pensa en les competències com si fossin habilitats i estratègies (un saber fer) diferenciades del que és el coneixement cultural acumulat per la humanitat al llarg dels segles. Sovint també s’assimila un ensenyament “actiu” o “no tradicional” amb un que no dóna importància a l’aprenentatge d’aquest saber. Però com molt bé insisteix Philippe Perrenoud, ser competent en el món actual exigeix ser capaç d’activar i utilitzar el que anomenem “coneixement”. Tanmateix, la pregunta és quin coneixement?. En els darrers anys hem après que més que saber reproduir moltes idees aïllades, necessitem haver incorporat en la memòria xarxes d’idees interrelacionades, ben generals però que expliquin molts fets i ens permetin actuar de manera eficaç en un món en evolució constant. Ens cal saber “mirar” creativament i des de perspectives diverses aquestes xarxes d’idees, i saber utilitzar-les per construir noves narracions, per jugar i treballar amb els altres amb empatia, per emprendre, per entendre’ns a nosaltres mateixos i al nostre entorn. En paraules de Jacques Delors, l’educació ha de proporcionar els mapes d’un món complex i en canvi constant, que han de ser la brúixola per navegar-hi.

2

Cal ensenyar a trobar el plaer en el coneixement

Quan es parla tant de la cultura de l’esforç cal reivindicar la del plaer. És cert que per arribar a sentir plaer t’has d’esforçar, però això no és contradictori amb la necessitat de trobar, dia a dia, el plaer en el coneixement, el plaer que sorgeix de comprovar que ens serveix per explicar moltes més coses que les que demana el professorat a l’escola, per prendre decisions quan tenim dubtes i per passar-ho bé i augmentar la nostra autoestima. Quan un noi o noia descobreix aquest plaer, l’esforç ve al darrere. Però també és cert que per poder arribar a experimentar-lo, tota la “tribu” ha d’acompanyar l’aprenent, especialment a l’inici, quan el camí és dur, quan cal superar obstacles i és fàcil caure sovint. El procés de descobriment d’aquest plaer no és lineal, sinó que necessita anar acumulant petites experiències que fan que un dia, sense esperar-ho, es produeixi el “clic” i ja no es deixi d’estimar el saber. ¿Per què haurien de renunciar, l'escola i les famílies, a aquest ingredient clau de l’aprenentatge i del sentit de la vida? No en va, un dels experts consultats per l’OCDE per definir quines serien les competències clau, va especificar-les a partir del que va pensar que necessitem per ser feliços.

3

L’autonomia passa per ser capaços d’autoavaluar-nos

Encara recordo com em van impactar les paraules de Georgette Nunziati, escrites el 1990, en què afirmava que la finalitat fonamental de tot procés d'ensenyament és afavorir que els nois i noies arribin a ser aprenents el més autònoms possible, que siguin capaços de reconèixer els seus errors i trobar camins per superar-los. Uns anys més tard, quan la capacitat d'actuar de manera autònoma va esdevenir una de les tres competències clau en el marc de la UE, es va atorgar una funció bàsica a l’autoavaluació. Darrera la idea d’autoavaluació hi ha una nova visió del que entenem per avaluar i, sobretot, de la finalitat que té. Hem de deixar d’entendre l’avaluació només com l’activitat que informa sobre el nivell d’aprenentatge assolit, i passar a concebre-la com el procés que permet conèixer reflexivament, és a dir, saber què sé, explicar com ho he après i escollir el camí per continuar aprenent. No parlem d’un canvi superficial, ni d’una capacitat que sigui fàcil de desenvolupar, però si hagués de prioritzar-ne una d’entre el ventall de capacitats que s’acostumen a enumerar, no tinc cap dubte que seria aquesta la que triaria, perquè és la que ens permet continuar aprenent sempre i en qualsevol context.

Altres veus de la comunitat educativa
Xavier Riudor Pons Xavier Riudor Pons
Director Tècnic del CTESC (Consell...
Hem d’empoderar els infants i joves per fer front a una realitat...
Míriam LLadós Gómez Míriam LLadós Gómez
Diplomada en Treball Social
Imaginació
Encarna Molina Hita Encarna Molina Hita
Mestra i psicopedagoga jubilada
El treball en equip ens enriqueix
Amaia Clemente Amaia Clemente
AMPA Dolors Monserdà Santapau
Dedicació
Jordi Carmona Espinosa Jordi Carmona Espinosa
Director Escola Garbí Pere Vergés...
Diga’m com avalues i et diré qui ets
Alex Castillo Navarro Alex Castillo Navarro
President Fapac,.
Versatilitat dels nens
Roser Boix Tomàs Roser Boix Tomàs
Vicedegana de Recerca i Doctorat a...
El paper de la didàctica en l’educació del futur

Més informació