Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Ramon Plandiura
Ramon Plandiura
Advocat especialitzat en legislació educativa

Advocat especialitzat en legislació educativa i professor associat a l'UPF.

Les tres coses que he après

Arrels segures, llums llargues, encert en les prioritats
1

Les riqueses públiques i privades del país, primer, per a les necessitats bàsiques dels seus ciutadans.

La reforma de la Constitució de l’any 2011, en les decisions polítiques i econòmiques, atorga prioritat absoluta a fer front als interessos i capital del deute que, dit sigui de pas, sol transitar per circuits sinuosos i té sovint uns creditors opacs. Aquesta prioritat es posa per davant de la cobertura de les necessitats i drets bàsiques dels ciutadans, que també té emparament constitucional. Per això el primer que cal és moure l’accent, sobretot quan no s’ha esbrinat prou en la licitud dels deutes. La pregunta, doncs, seria al revés: quines necessitats educatives es preveuen en el futur, quins són els contorns del dret a l’educació en una societat civilitzada i cap on es mouen, i quina la cobertura educativa que s’ha d’assegurar a tots els ciutadans en tot cas. És en funció d’això que ens interrogarem sobre el volum, destí i procedència del finançament, sobretot què fer per tensar les riqueses públiques i privades del país i posar-les al servei d’aquests objectius.

2

El finançament de l’educació necessita les llums llargues

Les situacions de crisis, molt més quan més cròniques, són un bon moment per repensar el finançament públic i la selecció dels seus objectius. Per posar dos exemples: Es pot mantenir avui la concertació indiscriminada i pràcticament universal a l’escola privada?  S’ha de seguir carregant sobre els pressupostos educatius l’actual model d’ensenyament de la religió?  La primera temptació, però, és estalviar en partides menys travades, com és l’educació infantil, o que afecten a col·lectius amb menys capacitat d’incidència, com és l’estalvi en serveis i en polítiques compensatòries, o partides  sobre les que es  té un poder de disposició més directe, com és tot allò que es mou des de l’esfera pública. Es tracta de polítiques que potser aguantin una mirada curta. Però parlaríem d’estalvis si es calculessin els seus costos a mig i llarg termini?  No s’hauria de preveure ja des d’ara com finançar aquests costos de futur?

3

L’enfortiment de l’escola pública, garantia dels drets de l’educació.

Aquí, com en el països de l’entorn,  la universalització i garantia del dret a l’educació ha vingut sobretot de la mà de l’ensenyament públic. Avui l’educació és més oberta, les exigències al sistema més grans i els recursos que s’hi esmercen flaquegen i, sobretot a casa nostra, la condició de pal de paller de l’escola pública flaqueja també. S’hauria de pensar si no se la debilita massa, si la societat pot admetre una escola pública més prima, o fins a quin punt la iniciativa privada i el mercat poden substituir-la. També convindria preguntar-nos si uns poders públics amb menys cos, amb menys assumpció de responsabilitats, i una escola pública redimensionada, amb menys cobertura i per a menys, no acabarà repercutint sobre un model que semblava haver afermat la pota educativa de l’estat del benestar. Preveure finançament és preveure els drets a prioritzar i satisfer.

Altres veus de la comunitat educativa
Assumpta Duran Oller Assumpta Duran Oller
Membre del secretariat d’Escola...
La reflexió pedagògica i el treball en grup entre els docents
Jaume Pera Arenas Jaume Pera Arenas
TUTOR
Hi ha coses petites importants
Germà Bel Germà Bel
Professor d'Universitat
L'educació és de mètodes
Fabian Mohedano Fabian Mohedano
Treballòleg i promotor de la...
Caràcter i intel·ligència
Marc Franco Sola Marc Franco Sola
Professor de Grau d'Educació...
Educar és diferent a ensenyar.
Josep M. Vilalta Verdú Josep M. Vilalta Verdú
Secretari Executiu, Associació...
La formació al llarg de la vida
Jordi Bernabeu Farrús Jordi Bernabeu Farrús
Psicòleg, educador i professor UVIC
La cerca de l'equilibri

Més informació