Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Xavier Chavarria
Xavier Chavarria
Inspector en cap a Barcelona

Sóc inspector en cap a Barcelona, consultor en avaluació de la UOC, i vice-president europeu de l’EFEA.

Les tres coses que he après

L’avaluació ha de fer compatible l’estar a favor dels implicats i una rendició de comptes múltiple
1

Diferents tipus de resultats: Context, Recursos, Processos, i Productes.

No s’ha d’identificar els resultats de l’avaluació amb l’avaluació dels resultats.

Cal tenir una perspectiva sistèmica i s’ha d’obtenir informació de les circumstàncies de context i recursos), dels processos, i dels resultats. A més, s’han de poder integrar i correlacionar per tal de facilitar la interpretació i els judicis avaluatius (valor afegit).

No s’han de simplificar en excés els resultats. Aquests, almenys als ensenyaments no superiors, han d’incloure  - a més dels rendiments acadèmics – resultats en termes de cohesió social (convivència, equitat,  similitud,...), i resultats en termes de fidelització o retenció (assistència, no abandonament,...). Igualment, en els rendiments acadèmics s’ha d’anar molt més enllà de les proves de paper i llapis.

Es necessari disposar de dades evolutives. Cal valorar els rendiments en relació amb les creixents taxes de mobilitat de l’alumnat.

2

Integració de les perspectives externa i interna de l’avaluació (especialment, en l’avaluació de centres docents)

S’han d’estudiar formes d’avaluació que integrin la perspectiva externa i interna amb una construcció dialògica dels resultats. L’avaluació interna és essencial si es planteja la finalitat de la millora, mentre que l’avaluació externa es relaciona millor amb l’acreditació. L’una i l’altra s’han de poder complementar i alimentar mútuament.

En avaluació de centres, l’avaluació interna acaba sent imprescindible per a que l’avaluació externa fructifiqui. No obstant, les actuals formes de valoració interna resulten sovint insatisfactòries: es necessari suport extern i formació. Una manera d’avançar podria ser fomentant avaluacions internes amb un agent director/facilitador extern (per exemple, un inspector d’educació).

En quant al personal, s’ha de prioritzar el valor contextual al mèrit acreditatiu, i l’avaluació de l’ensenyament a la dels professors. S’ha de fomentar l’avaluació entre iguals.

3

El rendiment de comptes ha de ser moral, professional i contractual, i en totes les direccions

La rendició de comptes s’ha de fer en envers als usuaris (moral), en relació amb el treball professional, i en relació amb l’entitat que finança l’educació (contractual). A més, la rendició de comptes s’ha d’emmarcar en escenaris possibles (objectius i compromisos fonamentats), i ha de tenir conseqüències (orientades en positiu i no a la punició). Per això és indispensable diferenciar entre avaluació i control dels professionals. Quan hi ha una manca dels mínims competencials que tot professional ha de tenir i saber mantenir al llarg de la seva carrera s’ha de procedir amb instruments diferents de l’avaluació.

La rendició de comptes és creïble quan abasta totes les direccions: els compromisos i els compliments de tots amb tots (professors, estudiants, directors, inspectors, administració,...), i en totes direccions: no només cada un amb el seu superior jeràrquic.

Altres veus de la comunitat educativa
Jaume Centelles Jaume Centelles
Mestre de primària a l’escola Sant...
Fórmules de col•laboració entre l’escola i les famílies
ALBERT ARBÓS BERTRAN ALBERT ARBÓS BERTRAN
DEGÀ DE LA FACULTAT D'...
L'ensenyament ha d'alliberar la intel·ligència en...
Carlos Guillermo Mena Ordóñez
Docente de séptimo grado de EGB
La educación no será una imposición.
Laura Marin Barbé Laura Marin Barbé
Politòloga
Acampada escolar. Creant comunitat educativa a les terres de...
Damià Perpinyà Damià Perpinyà
Tècnic docent en el Servei de...
L’alumne protagonista
Neus Pagès Carbonell Neus Pagès Carbonell
Treballadora Social
Cal observar la vida
Jordi Domènech Casal Jordi Domènech Casal
Professor de Secundària i formador...
Fer més potent el sentit comú, no substituir-lo

Més informació