Com es finançarà l’educació en el futur?

En els darrers anys han proliferat arreu del mon nous models de provisió dels serveis educatius  que incorporen en major o menor grau la participació del sector privat. La crisi financera actual reforça el recurs al sector privat com a mecanisme per garantir la sostenibilitat dels sistemes educatius públics; alhora, hi ha actors que defensen que la incorporació de lògiques de mercat en la gestió educativa  (competència, lliure elecció dels centres, provisió segons demanda...) redundarà en una millora de l'eficiència i dels resultats educatius. Les polítiques de xec escolars, les charter schools als EEUU o les free schools al Regne Unit, en són exemples clars.

Malgrat l'extensió progressiva d'aquestes polítiques, l'evidència dels seus beneficis no és concloent. Els principals riscos tenen a veure amb l'equitat del sistema educatiu. Cal analitzar en profunditat aquestes propostes i avaluar-ne els guanys i riscos associats, per tal d’assegurar la qualitat i la cohesió del sistema educatiu.