El paper clau de les famílies en l’educació

La recerca ha demostrat amb escreix la importància cabdal de la família, el seu capital socioeconòmic i cultural així com les  estratègies educatives que desplega, en els resultats acadèmics de l’alumnat. Darrerament, s’ha fet èmfasi en la influència determinant dels estils parentals i en la necessitat de formar o acompanyar les famílies en la tasca d’educar.

L’opinió pública i la institució escolar tendeixen a acusar els pares de no interessar-se per les qüestions escolars, d’ abdicar de les seves responsabilitats educatives. En canvi, les famílies semblen més preocupades que mai per l’escolarització dels seus fills, pels resultats acadèmics, per la qualitat de l’ensenyament que reben, pel prestigi dels centres on s’eduquen etc. Les estratègies familiars per garantir la qualitat de l’ensenyament són, però, principalment individuals. Malgrat l’extensió del model d’associacions de pares i mares, peça clau de la qualitat educativa, les famílies organitzades no aconsegueixen fer sentir la seva veu com un actor central en el debat educatiu. Observem, però, que en molts països del nostre entorn, i de manera creixent en el nostre, les famílies han començat a reclamar una major presència en la definició de les polítiques i en la vida dels centres. Sobre la taula hi ha redefinir la participació de les famílies en una institució que es va pensar per deixar-les a la porta.