Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

RSS

We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views

Roser Canals Cabau
Roser Canals Cabau
professora de ciències socials i inspectora d'educació en comissió de serveis
Una llarga experiència com a professora de secundària des del 1985 em permet adonar-me que des dels primers cursos, m’inquietava no ser capaç de comunicar a l'alumnat prou entusiasme per aprendre. Em semblava que exposant els continguts amb claredat i amb una bona dosi de motivació els estudiants farien seus els coneixements. Però la realitat s’encarrega de fer veure que no tots els alumnes tenen la mateixa disposició ni les mateixes capacitats per aprendre, que l’organització de l'espai i la gestió del temps a les aules de secundària no facilita una manera d'ensenyar a partir de la recerca, el processament de la informació i la discussió d’idees per construir el coneixement; i que els continguts, les activitats i els plantejaments del llibre de text tampoc no s'ajusten a aquesta manera de fer... A través de la pràctica quotidiana aquest camí es feia certament lent i poc satisfactori. Així que vaig decidir posar fil a l'agulla matriculant-me al curs pont de Pedagogia on no vaig ser capaç de trobar les respostes que buscava. Paral•lelament, a través del Pla de formació del professorat del Departament d'Ensenyament anava fent diferents cursos que m'aportaven pinzellades sobre temes molt específics i que suscitaven algunes reflexions sobre la pràctica. Un d'aquests cursos sobre actualització didàctica de les ciències socials em va posar en contacte amb el departament de didàctica de la llengua, la literatura i les ciències socials de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB. Em va semblar que hi podia trobar el coneixement necessari per alimentar la reflexió i millorar la pràctica. Així doncs, vaig abandonar els estudis de la llicenciatura de Pedagogia per matricular-me al curs de doctorat de Didàctica de les Ciències Socials. Certament vaig descobrir en la didàctica específica el referent teòric que condueix a la reflexió i al plantejament de propostes alternatives perquè els estudiants aprenguin millor. Si la teoria contribueix a millorar la pràctica, la reflexió sobre la pràctica també pot fer avançar la teoria. Penso que l'acció docent requereix d'aquesta reflexió per actuar amb consciència i que no és suficient saber transmetre entusiasme, tot i que amb els anys, no hi he volgut pas renunciar perquè crec que si es frueix ensenyant, també s’encomana als alumnes interès i il•lusió per aprendre. Aleshores vaig tenir l’oportunitat de contribuir a la formació inicial del professorat de secundària com a tutora de pràctiques dels estudiants del CAP i del CQP que després va donar lloc al màster de professorat de secundària. Gràcies als estudiants de pràctiques vaig poder sotmetre la meva pròpia pràctica a la reflexió i a la crítica dels aprenents de professor i això em va fer créixer molt. Com a cloenda dels estudis de doctorat vaig fer un treball de recerca que va acabar amb la tesi “l’argumentació en l’aprenentatge del coneixement social” (2005) i a partir d’aquí vaig començar a impartir la didàctica de les ciències socials a la diplomatura de mestre i al CAP com a professora associada de la UAB. Actualment, continuo impartint la didàctica de les CCSS a la titulació de grau de mestre de primària i exerceixo com a inspectora d’educació en comissió de serveis. A través d'aquest llarg recorregut, arribo al convenciment que la tasca fonamental dels docents, tracta de proporcionar les eines del coneixement als estudiants i els ensenya com utilitzar-les perquè el coneixement que generin sigui útil per entendre el món on vivim. La finalitat última és afavorir el creixement i la maduresa dels nois i les noies a través del coneixement i de la interiorització de certs valors perquè en la seva vida adulta puguin exercir com a ciutadans en una societat democràtica. No vull acabar sense esmentar que no he fet sola aquest camí. L’he fet amb excel•lents professionals, grans savis, però sobretot magnífics companys i, ben segur que no hagués estat així sense el mestratge de la Pilar Benejam que m’ha acompanyat des del començament de la meva formació inicial fins avui.

The three things I’ve learned

1

Les didàctiques específiques claus en la formació del professorat

En l'educació secundària sobretot, una bona formació didàctica del professorat és la clau per a un aprenentatge qualitatiu de l'alumnat. Moltes de les dificultats i problemes que tenim als nostres instituts es desactivarien si el professorat tingués millors capacitats per engrescar als alumnes per aprendre i fer-los veure que el que aprenen a l'institut els servirà per entendre millor el món en el que viuen.
2

El treball en equip del professorat dóna sentit al projecte educatiu d'un centre

El projecte educatiu d´un centre és més que una declaració de bones intencions i és més que la suma de cadascun dels mestres i professors. En educació intervenen tantes variables que és impossible aconseguir bons resultats amb l'esforç individual. Cal proposar-se fites comunes i treballar col.laborativament com a equip docent per aconseguir-les, compartint quines són les necessitats i potencialitats de cadascun dels alumnes.
3

Construïm el coneixement de forma compartida, pensant, comunicant i discutint sobre problemes rellevants vinculats als continguts del currículum.

He començat a entendre que la clau per millorar els aprenentatges de l´alumnat està en les estratègies didàctiques i metodològiques. Per molt que em prepari rigorosament un tema, faci una bona explicació d’acord amb l’edat i la maduresa dels alumnes, ho il.lustri amb bons exemples i sigui una bona comunicadora, no asseguraré que els alumnes reelaborin el seu propi coneixement. Ho he après a partir del moment en què jo he deixat de parlar tant i els he donat l’oportunitat de que siguin ells que donin la seva opinió, formulin el propi coneixement amb les seves paraules, discuteixin, posin ells els exemples, facin propostes... Cal donar-los l’oportunitat de pensar, de comunicar el que pensen i de poder-ho discutir.
Other voices from the educational community
Jaume Soler Camps Jaume Soler Camps
Disseny gràfic
Model educatiu de futur
Xavi Geis Xavi Geis
Mestre i direcció escola Rellinars
A aprendre
JUANJO RODRÍGUEZ HERNANDEZ JUANJO RODRÍGUEZ HERNANDEZ
PROFESSOR D'ESO/CAP D'...
EDUCAR ÉS UN PRIVILEGI
Joan Rué Domingo Joan Rué Domingo
Professor Universitat Autònoma
Avaluació
José Luis Quirant Navarro José Luis Quirant Navarro
Professor d'ESO a La Farga
Només s'educa des de l'estimació.
Jordi Domènech Casal Jordi Domènech Casal
Professor de Secundària i formador...
Fer més potent el sentit comú, no substituir-lo
Marta Masoliver Brutau Marta Masoliver Brutau
Mestra
Som un mirall

More information