Xavier Riudor Pons

Director Tècnic del CTESC (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya)

Politòleg, la meva experiència s'ha centrat en la investigació sociopolítica. Durant la meva carrera professional, he tingut l'oportunitat d'aprofundir en les tècniques d'investigació social quantitativa i qualitativa, especialment en el camp de la Societat del coneixement i en concret la I+D+i, i les polítiques relacionades amb l'estat de benestar: Educació, Salut, protecció social i habitatge. Tot això, acompanyat de dos vessants transversals: negociació i mediació i noves tecnologies.

http://www.twitter.com/xriudor

The three things I’ve learned

Hem d’empoderar els infants i joves per fer front a una realitat socioeconòmica molt diferent a la de gran part del segle xx

La societat ha canviat d’una manera molt radical. Ara ja ningú no pot garantir als infants que si estudien i arriben a la universitat aconseguiran un lloc ben remunerat. Ens movem en un entorn d’incertesa que obliga a canviar l’enfocament de com s’ha ensenyat fins ara. I això significa ensenyar i entrenar competències que han de reforçar l’autonomia i l’autoestima dels nostres infants i joves. En aquest sentit, cal reforçar les competències vinculades amb l’emprenedoria, com són la iniciativa personal, la proactivitat, la tenacitat, la innovació, el treball en equip, la tolerància al risc, la comunicació .... I, sens dubte, apostar decididament per l’aprenentatge de l’anglès.

Cal acompanyar i orientar als nostres joves

Ja no té sentit un sistema educatiu en que tots els nens i nens tinguin que estudiar el mateix i de la mateixa manera. En l’etapa de l’adolescència i en un context com el descrit anteriorment, el sistema educatiu ha de ser molt més adaptatiu i flexible envers els alumnes. Cal detectar i potenciar les característiques pròpies de cada alumne per tal que les puguin aprofitar en la seva vida personal i professional. La tutorització individual real és imprescindible i els itineraris individuals, també. La detecció primerenca de les possibles dificultats però també de les potencialitats és fonamental i per això, disposar d’un historial digital de l’alumne esdevé una eina imprescindible.

I en aquesta línia, és fonamental fer una bona planificació d’avaluació, però el que també és cert és que aquesta avaluació ha de respectar aquests itineraris personalitzats, no pot ser un sistema rígid, perquè no hem d’oblidar que cada alumne és diferent. Pot ser hauríem de reflexionar si és més garantia d’èxit un alumne que suspèn alguna assignatura però en canvi excel·leix en unes determinades competències o bé l’alumne que supera discretament totes les avaluacions de les diverses matèries.

El professor és la clau

El mestre segueix sent l’element essencial per poder pensar en una educació millor. Cal seguir treballant en millorar la formació inicial i contínua que rep el professorat però cal insistir en canviar la cultura organitzativa als centres: treballar en equip, s’ha de poder entrar a les aules per poder aprendre d’una manera constant a partir de les aportacions d’altres mestres. Incorporar de manera decidida altres maneres d’ensenyar amb l’objectiu de reduir el pes de la pura transmissió de coneixements a les nostres aules. Cal aprofitar els que ens poden donar les noves tecnologies i que aquestes ens ajudin a modificar substancialment la nostra manera d’ensenyar per fer de l’estada dels alumnes a les aules, una experiència més enriquidora, creativa i amb més significat. I per això, el mestre és cabdal, li hem de donar el suport i els recursos organitzatius, professionals i tècnics perquè pugui fer bé la seva feina.

Search form

The three things I’ve learned

Hem d’empoderar els infants i joves per fer front a una realitat socioeconòmica molt diferent a la de gran part del segle xx

Cal acompanyar i orientar als nostres joves

El professor és la clau