Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Carles Armengol
Carles Armengol
Secretari general adjunt en Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Sóc mestre, educador social i pedagog. Treballo a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Les tres coses que he après

Amb finançament públic i privat, nous models, prioritats més definides i més atenció a factors d’equitat
1

L’educació seguirà necessitant recursos creixents, i caldrà mobilitzar alhora finançament públic i privat

Una societat del coneixement ha de dedicar més recursos a l’educació en tots els àmbits, modalitats i nivells. Més enllà, per tant, de l’escola o els sistemes educatius en sentit estricte.

Aquesta mobilització de recursos demana la participació pública i privada.

El recursos públics s’han d’orientar a garantir la igualtat d’oportunitats i l’equitat educativa. La universalització de prestacions de serveis educatius amb caràcter gratuït potser encara pot créixer, però no de manera indefinida i indiscriminada. Caldrà delimitar-ne correctament l’abast.

La procedència pública o privada del finançament educatiu no ha de tenir una traducció en la forma de provisió del servei (pública, privada o mixta). L’aportació de finançament públic no s’ha de vincular a la provisió de més serveis prestats directament des de les administracions públiques. Caldrà potenciar altres vies avui menystingudes, com són les beques, els incentius fiscals a l’oferta i l’ús de serveis educatius.

2

Caldrà ser més agosarats en les prioritats i invertir molt més en les etapes educatives inicials

En el marc del sistema educatiu, la inversió en les etapes educatives inicials és la més rendible socialment i econòmica. A l’hora de distribuir els recursos públics, sempre -però especialment quan aquests siguin molt limitats-, cal afinar molt bé en establir les prioritats.

L’etapa 0-3 anys per a aquells infants que no tenen una atenció familiar garantida i, de manera general, l’etapa de 3 a 12 anys haurien de ser prioritàries. Més i millors docents, més formació per al professorat i més recursos. En certa mesura, cal capgirar l’esquema actual.

3

El finançament de les escoles tindrà en compte aspectes diferencials d’acord amb les seves especificitats

El finançament dels centres educatius en els nivells d’ensenyament declarats universals i gratuïts presenta dues disfuncions que s’han de superar.

Els centres concertats no reben el finançament mínim suficient per garantir la gratuïtat real en aquests nivells ni és un finançament anàleg a aquell que reben els centres públics. Aquesta situació obliga aquells centres a apel·lar de manera sistemàtica al suport econòmic de les famílies, amb les conseqüents distorsions que aquest mecanisme genera.

Els mecanismes d’atribució dels recursos són massa uniformes i atenen gairebé només a una variable quantitativa de nombre d’alumnes o d’unitats. Això és així per als centres públics i, encara de manera més radical, per als concertats. La complexitat del servei educatiu requereix mecanismes d’atribució de recursos que valorin altres factors en relació a les necessitats educatives reals que cada centre ha d’atendre.

Altres veus de la comunitat educativa
Josep Maria Guinovart i Ferrero Josep Maria Guinovart i Ferrero
Mestre de primària
La importància del lligam emocional entre mestre i grup classe.
Marta Casas Castañé Marta Casas Castañé
Antropòloga, especialitzada en...
Tothom té cabuda a l'aula
OLGA ROCA PUJOL OLGA ROCA PUJOL
MESTRES DE PRIMÀRIA
Amor
Lluís Tarín Lluís Tarín
Assessor especialitzat en...
Centrar-se en el com sense tenir prèviament clar el què i el...
Anna Agramont Llinàs Anna Agramont Llinàs
I+D
L'educació en sí, és un projecte sense fi en constant...
Montse Palomar Montse Palomar
Professora Cicles Formatius
Aprendre
Luis Cumbe
Profesor
Que la educación es el vestido de gala para ir a la fiesta d la...

Més informació