Sóc professora a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre del Fòrum Idea i coordinadora del màster oficial interuniversitari de Formació de persones adultes. Abans de treballar a la universitat vaig ser mestra de l’Escola d’Adults de la Concòrdia de Sabadell.
Les tres coses que he après
L’educació permanent, una lluita sorda i constant
Vivim en temps difícils on els diferents contextos socials ensenyen (i aprenem) que les persones han quedat reduïdes a la seva versió d’”home economicus”, on el neoliberalisme imperant imposa la reducció de drets i recursos altrament garantits per llei, entre ells el de l’educació per a tothom al llarg de la vida. Sembla que també hem interioritzat que el declivi d’allò que és públic és una cosa positiva i, per tant, no cal, o no s’hi pot fer res. Així doncs, el model polític, econòmic i de societat al qual estem abocats no sembla que estigui en condicions de valorar, i per tant d’impulsar, l’accés l’educació permanent com quelcom necessari, urgent i equitatiu.
Si alguna cosa he après al llarg de la meva vida és que en general cal fer tot el contrari. Així, he après a desconfiar de certeses dogmàtiques, interessades, sobre allò que cal i no cal fer, també he après a valorar la insubmissió davant de relats oficials i a defensar que quan no es fa res per avançar, llavors es retrocedeix inevitablement.
L’ofici de mestre o l’exercici de l’autoexigència
L’ofici de mestre ha de començar en la utopia, en l’acció sobre la memòria col·lectiva, en tot allò que cal millorar i canviar a través de l’acció educativa. La matèria a ensenyar, l’ofereix la mateixa societat amb la seva veu. Però, la sentim? L’escoltem? I, a nosaltres, ens escolten?
Ingredients per a l’ofici de mestre/a: molta autoexigència, l’esperit crític esmolat, un xic d’insatisfacció estimulant per la feina feta, un polsim de cansament i poc de decepció pels resultats propis i sistèmics.
En el cas de la formació de persones adultes, a més, cal una formació específica i un treball interdisciplinari que ara per ara no estan garantits.
Al llarg dels anys he après que no podem esperar que des de l’administració ens solucionin els problemes, que cal arromangar-se i fer. Fer i pensar sobre allò que fem. Ser exigents i autoexigents. Això costa i això cansa. Perquè quan creus que ja s’ha acabat, has de tornar a començar.
Els reptes: si tot està per fer... llavors tot és possible?
Un dels reptes que encara té pendents la societat actual és superar l’analfabetisme funcional i tecnològic, per afavorir l’adquisició de competències i eines necessàries per a la inserció professional, per a la vida social i familiar i per a l’exercici actiu de la ciutadania. Sabem la importància que té la formació de les famílies en relació amb l’èxit escolar dels seus fills. Sabem que a Catalunya, el nivells formatius de la població adulta són baixos, i que la participació en programes formatius també és baixa.
Un altre repte és el de saber generar participació en dinàmiques culturals i d’oci, aprofitant els recursos existents de la comunitat i creant-ne de nous. Sabem també que qui més aprofita aquests recursos són les persones que tenen les titulacions més altes, i no les que més ho necessiten.
I, la pregunta és: què estem fent per resoldre-ho?
Marta Olivella PedrolaTècnica del CTESC Què vol dir educar? Educar vol dir ajudar a algú a créixer i a...
Joan Canimas BruguéObservatori d'ètica aplicada... De la utopia educativa a l'omnipresència de la formació
Juana M. SanchoCatedràtica de Tecnologia... Els altres som nosaltres
Carme Mayugo i MajóEducomunicadora L'educació com a experiència de vida
Josep M. MominóProfessor de la UOC El nostre model educatiu sembla poc apropiat per formar...
Fabian Mohedano Treballòleg i promotor de la... Caràcter i intel·ligència
Antoni BadiaProfessor dels Estudis de... Família i escola, pares i mestres
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.