Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Anna Agramont Llinàs
Anna Agramont Llinàs
I+D
He donat classes fa molt de temps i soc mare de dues filles amb dislèxia i TDA a qui l'escola no acaba de donar, encara, cap resposta gaire útil. Hem re-inventat la forma d'estudiar a casa: amb jeroglífics,. i sistemes alternatius, molt més intuïtius. Per poder ser més útil, he seguit cursos de trastorns d'aprenentatge, intel·ligències múltiples,... descobrint una veritable vocació que m'ha portat a redactar unes bases que podrien servir per què els mestres puguin ser més inclusius. És molt urgent, iniciar el canvi educatiu. Els alumnes creixent molt de pressa i s'estan perdent generacions, esperant aquesta transformació. Compteu amb les famílies: ningú més motivat i alhora també molt dolgudes quan es topen amb sistemes poc eficaços.

Las 3 cosas que he aprendido

1

L'educació en sí, és un projecte sense fi en constant adaptació.

Encoratjo a les escoles a provar i experimentar per tal de detectar arees de millora. S'ha d'anar incorporant tot allò que serveix i abandonant les pràctiques que no donen resultats. Modificar el sistema d'avaluació i adaptar els continguts a cada classe i cada curs. Observar i aprendre molt de l'alumnat. Són ells amb els resultats qui validaran el nou sistema. Un sistema sempre canviant .
2

Només retenim el que ens motiva, cerquem l'atractiu de cada contingut

Per un aprenentatge dinàmic. No hi ha res més avorrit que assolir coneixements, asseguts, quiets, en silenci. L'escola d'un monòleg,... A la classe hi ha d'haver provocació, intervenció, posada en comú d'e idees,... S'ha de fer servir la intuïció, per saber què interessa més a cada grup, com organitzar les feines com mantenir el pensament actiu i creatiu.
3

Escoltem els alumnes per no perdre l'esperit innovador

Amb els anys aprenem a ser útils. Quan creiem ser-ho, és per què no contemplem cap opció que anticipem no serà coherent o adequada. En això, ens perdem tota la innovació. Aquesta, es regeix en llibertat i sense limitacions. En arribar a l'escola, els alumnes venen amb l'espontaneïtat i la curiositat que necessita la innovació. És el sistema tradicional qui les va reprimint, i poc a poc perdem la creativitat en educació.
Otras voces de la comunidad educativa
Fabiola Díaz Guevara Fabiola Díaz Guevara
Docente Universitaria
Educarse no es un momento sincrónico, es diacrónico
Núria Alart i Guasch Núria Alart i Guasch
Professora de secundària
La importància de l’autoconeixement per a l’aprenentatge al...
Luis Antonio Medina Gonzalez Luis Antonio Medina Gonzalez
Profesor-lider. Profesor primario
RESPETO A LOS SABERES ANCESTRALES
Enric M. Sebastiani i Obrador Enric M. Sebastiani i Obrador
Professor a la FPCEE Blanquerna (...
Sense amor i esperança no es pot educar
Quim Brugué Torruella Quim Brugué Torruella
Catedràtic ciència política (...
Els alumnes no recorden les assignatures, recorden els professors
José Luis Castillo Chaves José Luis Castillo Chaves
Profesor de Educación Secundaria
La inclusión no es un lujo, es una necesidad
Damià Perpinyà Damià Perpinyà
Tècnic docent en el Servei de...
L’alumne protagonista

Más información