Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Irene Mata Martínez
Irene Mata Martínez
Secretaria de Direcció/psicopedagoga
Vaig nèixer l'any 1966. Actualment treballo com a secretaria de direcció en una coneguda Fundació que es dedica a l'àmbit del lleure, l'acció social i l'educació. Vaig formar-me com a educadora social i vaig cursar els estudis de Psicopedagogia a la UOC. Tinc dos nebots i m'interessen els temes educatius, psicològics i filosòfics. Penso que cadascú, des del seu lloc pot fer aportacions valuoses a partir de l'experiència

Las 3 cosas que he aprendido

1

l'aprenentatge és fonamentalment EMOCIONAL

S'aprèn fonamentalment a partir de la implicació emocional amb el contingut (per això és important saber despertar l'interès i cert sentit de pertinença respecte els continguts, a partir de quelcom que ens és proper, recognoscible). Hi juga un paper fonamental tant l'estat emocional de qui aprèn com de qui guia aquest aprenentatge, malgrat en realitat tots dos n'aprenen. És convenient abordar processos emocionals també en el marc escolar (com la identificació de les emocions pròpies i dels altres, la introspecció, la superació de dificultats, l'esforç, la voluntat, l'enveja, l'angoixa, la frustració, la convivència amb allò col·lectiu...)
2

En la nostra forma d'educar falta més JOC.

El Joc és més que una eina educativa. És la manera com aprenem de forma natural els animals racionals i irracionals en la primera infància. Aquest sistema es va sofisticant amb el temps a mesura que la persona va assolint maduresa i fins i tot les relacions que acabem desenvolupant amb els altres en l'edat adulta. Moltes dificultats d'aprenentatge es poden abordar de forma molt més efectiva i afectiva, menys angoixant pels nens, amb procediments de joc. El joc és el llenguatge principal de l'infant, allò que millor entèn i el pot estimular, a més de crear una disposició positiva envers l'esforç que requereix 'aprendre qualsevol aspecte nou en la vida. No el sabem aprofitar prou. Cal introduir altres formes d'ensenyar-aprendre i d'abordar les dificultats. que no acabin agreujant la percepció negativa sobre ell mateix que pot tenir l'educand quan pateix una dificultat.
3

Formar per saber aprendre i saber pensar

Formar per saber aprendre al llarg de la vida i per saber pensar és la clau. Si no ensenyem els nois i les noies d'avui a pensar críticament, a entendre allò que llegeixen, a interpretar la realitat, a formar-se i autoanalitzar-se al llarg de la vida.... es formen societats d'individus passius intel·lectualment, poc informats, que confien cegament en els seus representants polítics, en els mitjans de comunicació i en els grans poders econòmics sense cap qüestionament. En el moment que hi ha una crisi -com la que estem vivint ara a nivell general-, aquestes societats queden col·lapsades i embotades a l'espera que algú (enganxats en el pensament màgic infantil) ... faci alguna cosa que els tregui del malson.
Otras voces de la comunidad educativa
Montse Riera Torrecillas Montse Riera Torrecillas
Pedagoga
Són més importants els procediments que els continguts
Mauro Mediavilla Bordalejo Mauro Mediavilla Bordalejo
Professor Ajudant Doctor a la...
El mestre: una peça clau
Xavier Orteu  i Guiu Xavier Orteu i Guiu
Director d'Insercoop,...
Una relació diferent amb el temps
Natàlia Gomà Argilaga Natàlia Gomà Argilaga
Psicòloga social
Disseny d’una política pública de proximitat des de les...
Teresa Calveras Teresa Calveras
Mestra, ara retirada
Escoltar l'alumnat
Pilar Medina Bravo Pilar Medina Bravo
Professora de la Universitat...
Aprendre implica temps
Xavier Riudor Pons Xavier Riudor Pons
Director Tècnic del CTESC (Consell...
Hem d’empoderar els infants i joves per fer front a una realitat...

Más información