Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Jose Ramon Ubieto Pardo
Jose Ramon Ubieto Pardo
Psicòleg clínic i psicoanalista
Sóc membre de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya i Consultor del Instituto de Neurociencias y Salud Mental de Barcelona. Col•laborador habitual del diari “La Vanguardia”. Psicòleg dels SSB Ajuntament de Barcelona. Autor dels llibres “El trabajo en red. Usos posibles en Educación, Salud mental y Servicios Sociales” (Gedisa, 2009) i "La construcción del caso en el trabajo en red" (EdiUoc, 2012). He estat coautor d’altres títols com: “Grupos, Red y Comunidad” (2002), “Intervenciones clínicas en las familias” (2009, Emaús), “Suicidio, medicamentos y orden público” (2010, Gredos) i “Violencia en las escuelas” (2011, Grama editores), "Familia y Educación social. Un encuentro necesario" (EdiUoc, 2012). A l'actualitat formo part del comitè tècnic del programa per a infants, joves i família Interxarxes impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, programa que he coordinat des de la seva creació (2000) fins l'any 2011.

Las 3 cosas que he aprendido

1

La conversa como una nova pragmàtica de l’acció

Quan manca la veritat –entesa com la paraula ultima i definitiva - ens cal una conversa sobre les accions possibles on el poder de la paraula pren el lloc del fonament, seguint els arguments del filòsof R.Rorty. Si avui proliferen els comitès d’ètica es perquè ja no disposem de l’oracle que pronuncia la sanció definitiva i cal, doncs, que conversem a partir d’una ètica de les conseqüències que es regeix per la pragmàtica i no per les bones intencions. Allò que cal valorar son les conseqüències dels nostres actes, deixant de banda les intencions que puguem tenir.
2

El treball en xarxa per nosaltres es una conversa

El podríem definir com: “organitzar una conversa interdisciplinària amb la finalitat d’orientar-nos i sostenir-nos en la nostra tasca (casos, projectes, institució)”. Una definició minimalista però que ja inclou tots els aspectes bàsics: • l’organització com a clau davant l’espontaneïtat i el voluntarisme • La interdisciplinarietat com a patró de relació inter professional • L’orientació com a finalitat primordial del treball compartit • El sosteniment com a benefici secundari d’aquesta cooperació
3

Condicions del treball en xarxa

A partir de la posta en marxa d’aquesta conversa estem en condicions de parlar de practica col•laborativa i donar forma a la construcció del cas en el sí de l’equip educatiu-social-clínic. Aquesta tasca, per tenir continuïtat, cal complementar-la amb la coordinació i el lideratge com a vectorització dels esforços col•lectius i amb el suport institucional que assegura el reconeixement i l’estabilitat de l’equip de treball. Aquests elements composen el pla que organitza la tasca i li dona el marc institucional adequat.
Otras voces de la comunidad educativa
J. Gil J. Gil
Estudiant de màsters UAB i UOC
L'educació formal no limita la informal
Anna Tarrés Vallespí Anna Tarrés Vallespí
Sociòloga
L’espurna ve de fora, el foc es fa a dins
Alexandre Camacho Prats Alexandre Camacho Prats
Doctor en Pedagogía y profesor
La calidad de nuestro sistema educativo se basa en la calidad...
Lluís Tarín Lluís Tarín
Assessor especialitzat en...
Centrar-se en el com sense tenir prèviament clar el què i el...
Melania Muñoz Castillo Melania Muñoz Castillo
Estudiant del Màster Educació en...
Fer-nos conscients del potencial d’aquest vincle
Neus Ferran Biera Neus Ferran Biera
Docent
Tothom a classe vol aprendre
MARTA ANGERRI FEU MARTA ANGERRI FEU
SECRETÀRIA GENERAL DEL CERCLE D...
L'autonomia dels centres

Más información