Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Xavier Sans Antolí
Xavier Sans Antolí
Mestre

Sóc mestre de primària amb una colla d'anys d'exercici però amb les ganes de seguir encuriosit cada dia força intactes. Ara també sóc estudiant (estic acabant el màster en educació i tecnologia per la UOC) i me'n sento orgullós perquè de fet, mai no he deixat d'aprendre i espero no deixar pas de fer-ho.

Crec molt en el treball en grup i en la riquesa de les dinàmiques que es generen. Sóc usuari del marcador social Mister-Wong.es  M'hi trobareu com a xsans. Preparo les meves pròpies wikis amb els alumnes i usem molt programari a l'aula, (línies del temps, mapes conceptuals, núvols de paraules, Glogsters i tota mena de serveis web).Quan tinc temps llegeixo, també llegeixo (sí, sí, dos cops...) i ocasionalment "torturo" la guitarra. M'entenc força bé amb els ordinadors de qualsevol tipus i amb tots els sistemes operatius. M'he especialitzat en gestió de qualitat i en tecnologia aplicada als centres docents. Durant força temps he compaginat la meva activitat docent amb la programació d'activitats interactives i aplicatius informàtics per a ús docent. Em defenso bé en català, castellà, anglès i francès (m'agradaria saber-ne més i faig provatures amb l'italià, l'alemany i l'euskera).

Per allò de la història... he estat president de la Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya, president de la cooperativa TECNOS (que enguany celebra el seu cinquantè aniversari) col·laborador del centre d'estudis Jordi Pujol, etc

Per sobre de tot però he arribat a descobrir tot el que em queda per aprendre cada dia. Sempre que puc m'escapo a París.

Posats a definir-se: Twitter en lloc de Facebook...

Ens anem trobant a la xarxa.

Las 3 cosas que he aprendido

1

Qui ha de protagonitzar el procés educatiu

Veus molt més autoritzades que no pas la meva afirmen i qüestionen des de fa temps la aparent superficialitat dels que haurien de ser veritables protagonistes del procés educatiu. Sabut és també que els alumnes aprenen com nosaltres avaluem. Una de les coses que he après és a posar en valor el camí per sobre de la destinació final i provar de compartir experiència amb els qui de veritat experimenten per primera vegada el recorregut, que haurà de marcar en major o menor mesura el seu destí. Aprenentatge comú que esdevé interacció i que ha de ser també desenvolupament personal al temps que acadèmic. No es pot ser espectador passiu de la pròpia vida, ni de l'entorn; cal formar ciutadans crítics, actius, compromesos i per això probablement cal donar protagonisme, potser a voltes cedint el monopoli de la transmissió i acostant-nos a la guia experta i a l'aprenentatge continu. Cal passar de la iteració mecànica a la crítica perquè només així incorporarem tot allò que de bo ens ofereix el panorama actual i futur al procés més transcendent de tots: l'educació.
2

Canvis estructurals en els centres presencials

Trenta anys de docència, coneixement ampli de les TIC i especialització en la seva introducció, aplicació i valoració dins de l'ensenyament, percepció de la necessitat de canvis de paradigma en el sistema educatiu i de necessitat d'adequació a noves formes, oportunitats i reptes socials; fets tots ells que generen neguit, curiositat i preguntes, sobretot les darreres, un cop teoritzada la formació necessària es transformen en aproximacions del què ha acabat esdevenint preguntes de recerca, de necessitat de satisfer de forma rigorosa i científica interrogants que degudament tractats puguin contribuir a crear nou coneixement en un camp on molt (que no tot) està per pensar, investigar, fer o descobrir encara. Hom pot afirmar amb rotunditat que els aprenents avui tenen les millors oportunitats que s'hagin donat en cap context històric anterior, la capacitat de contribuir més que mai al desenvolupament del corpus de coneixement i a la transmissió i interacció del mateix, però el procés no està exempt de riscos; dotar als centres de les estructures necessàries i dels recursos pertinents farà possible el desenvolupament correcte d'un nou marc d'aprenentatge. El desafiament està servit: necessitem deixar de banda els discents passius per trobar la figura del b-aprenent transformat en un emprenedor capaç, que se sent còmode en equips amb sinergies marcades, que forma part de la intel·ligència del grup i que se sap millor en tant que contribueix a fer millor l'entorn social i personal. Necessitem també deixar de banda els transmissors exclusius i autoritzats del coneixement per trobar aquestes figures millorades en facilitadors del camp del saber. Decidir fins a quin punt la connectivitat ens fa més capaços o limita altres aspectes del nostre desenvolupament serà motiu de discussió en aquest futur que s'acosta a velocitat vertiginosa i que és ja fet present. Si els centres docents sabran agafar el tren a temps serà també qüestió clau de futur en les organitzacions supraescolars; de les decisions preses i dels temps en prendre-les en depèn ara per ara un camí incert que gairebé es defineix mentre es crea, sense massa temps per a poder sospesar de forma serena i rigorosa tendències, teories i afirmacions. Moments d'incertesa i caducitat galopant de paradigmes desfasats en un temps massa curt entre la seva intuïció, la seva implantació i el qüestionant inexorable imposat per una evolució tecno-possibilista que avança a velocitat vertiginosa. Ben segur que fan falta les noves figures, però es que ja ens cal recolzar-nos-hi per a definir els nous escenaris que albiren temps i formes en permanent metamorfosi, nous escenaris oberts vint-i-quatre hores i tres-cents seixanta-cinc dies.
3

Equitat i excel·lència: l'equip!

L'equip hauria de ser l'essència de tot procés de formació i treball. Afirmació agosarada sota la que s'amaga la creença més ferma en el valor de l'equip de treball com a unitat motor de la creació del coneixement. Nucli on rau la capacitat de col·laborar amb iguals i no iguals, on hi ha el progrés personal i el camí cap a l'excel·lència com a vehicle per a la millora i l'evolució del grup, petit mitjà o gran; espai de creixement i connexió, que amb les possibilitats que ens oferix la incorporació massiva de la tecnologia esdevé un node de la xarxa equipotencial de possibilitats difícils de calibrar. Aquesta essència que és ja realitat abassegadora, ha d'integrar-se i desplegar-se amb tot el potencial possible en els processos educatius, perquè conté també l'essència de la relació humana lliure i democràtica. L'equip i les dinàmiques que comporta, ens esperona, ens dóna sentit i raó de pertinença, esdevé motor de superació i, aplicat a determinats nivells de l'educació obre una porta extraordinària a la inclusió i l'atenció a la diversitat; aprofitar les aptituds dels membres millora el conjunt, objectiva i modula els funcionaments individuals, crea sinergies entre els elements participants i impulsa un element diferencial clau: la creativitat.
Otras voces de la comunidad educativa
Montserrat Boix Fargas Montserrat Boix Fargas
Mestra
Respecte i autoritat
Ramon Farré Roure Ramon Farré Roure
Professor i delegat del Govern a...
Dependrà de l’etapa educativa. Els recursos públics s’han d’...
Ricard Aymerich Balagueró Ricard Aymerich Balagueró
Mestre i psicòleg. Director de l...
No hi ha educació sense compromís
Carlos Guillermo Mena Ordóñez
Docente de séptimo grado de EGB
La educación no será una imposición.
Manuela Moledo Nores Manuela Moledo Nores
Mestra d'Anglès. Logopeda
COMPARTIR
Gemma Boix Pino Gemma Boix Pino
Directora de l'Escola La Farga
TOTS eduquem
Carles Duarte Montserrat Carles Duarte Montserrat
President del CoNCA i director de...
La formació del caràcter

Más información