Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Anna Tarrés Vallespí
Anna Tarrés Vallespí
Sociòloga

Vaig estudiar Periodisme i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. He tingut la gran sort de tenir una vida molt activa en el camp de l'educació en el temps de lleure i en el món associatiu. Al llarg del temps, he treballat sobretot com a docent universitària i en l’àmbit de la recerca i l'organització, majoritàriament des del tercer sector. En els darrers 10 anys bona part de la meva energia ha estat dedicada al Panel de Desigualtats Socials de Catalunya, un ambiciós projecte de la Fundació Jaume Bofill per a l'estudi de la societat catalana. Actualment treballo en un projecte d'empoderament de joves a través de les arts, les noves tecnologies i els media amb l'Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes (Departament de Pedagogia Aplicada, UAB) i com a consultora a la Universitat Oberta de Catalunya.

Les tres coses que he après

1

L’espurna ve de fora, el foc es fa a dins

L’aprenentatge no és fruit de la insistència o de la quantitat d’hores. L’aprenentatge sorgeix quan apilem prou llenya i no defallim en generar oportunitats per encendre l’espurna. El foc s’encén en moments diferents que res tenen a veure amb l’aplicació d’un currículum dissenyat per a ser administrat segons la data de naixement. L'aprenentatge està més en l'oportunitat que en l'obligació.
2

La coherència és important

Infants i joves tenen ben clar el què fem. Molt més que el que diem. Però l’aprenentatge segueix centrat de manera exasperant, per simplificadora, en el discurs escrit. La manera com es vehicula l’educació, en molts casos, no és coherent amb els valors i propòsits que ‘prediquem’: emprenedoria, creativitat, joc democràtic,... en aules amb pupitres posats en fileres. Trenquem amb els espais i els sabers estàtics. Cal que busquem la coherència i el sentit en la mateixa proposta i en la manera com es decideix i desenvolupa la proposta educativa. Un repte? Un projecte? Una pregunta? Si sorgeix del/s protagonista/es de l'acció educativa i ho acompanyem amb el saber fer de qui se sent educador, molt millor!
3

On arribarem si no sabem on volem anar?

Fer un cim serveix per fer el camí. I mentre, viure’l, assaborir-lo, conèixer els qui ens acompanyen o el que ens envolta. I, després, voler anar més enllà. Si no tenim objectius elevats, no emprenem cap trajecte. No donem oportunitats. Però la tasca educativa és una tasca col•lectiva; i és en la necessitat de posar-nos d’acord en les fites, més enllà de lleis i decrets, on els adults ens juguem les oportunitats que oferim a infants i joves i el nostre propi futur.
Altres veus de la comunitat educativa
Oriol Homs Ferret Oriol Homs Ferret
Sociòleg
L'avaluació sistemàtica és una de les principals eines de...
Rafael Ruiz de Gauna Torres Rafael Ruiz de Gauna Torres
Director de Relacions...
El lleure educatiu afavoreix la igualtat d'oportunitats...
Carlos Guillermo Mena Ordóñez
Docente de séptimo grado de EGB
La educación no será una imposición.
Enric M. Sebastiani i Obrador Enric M. Sebastiani i Obrador
Professor a la FPCEE Blanquerna (...
Sense amor i esperança no es pot educar
Francesc Ortiz Giménez Francesc Ortiz Giménez
Director de la Fundació Sant...
L’espai de col·laboració és el centre educatiu que te la col·...
Damià Perpinyà Damià Perpinyà
Tècnic docent en el Servei de...
L’alumne protagonista
Ramon Burgués i Salse Ramon Burgués i Salse
Regidor d'Educació de l'...
Obrir les portes de les escoles i de les aules a les famílies...

Més informació