Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
Professor emèrit, Universitat de Cambridge.
Director del Leadership for Learning: the Cambridge Network i director de projectes del Centre for Commonwealth Education.
La retòrica omnipresent dels “resultats” suggereix que l’aprenentatge s‘acaba en sortir de l’escola, quan en realitat els reptes del veritable aprenentatge sovint comencen només en aquell moment i hi ha molt a desaprendre. El fet d’aprendre un mateix, amb un efecte durador, amb curiositat agressiva i escepticisme sà, requerirà cada cop més una capacitat de construir ponts entre l’aprenentatge dins i fora de l’escola, dins i fora dels confins de l’aula. Això significa preparar el jovent per a una societat on el “treball” està adoptant formes noves i imprevisibles, però cada cop més supeditades al treball en equip, a la iniciativa i a un sentit d’”agència”.
Ensenyar és una activitat subversiva en diversos sentits —com a crítica intel·lectual i emocional d’idees encarcarades, com a resistència al dictat de l’autoritat, com a aixecament a favor del que és correcte i en benefici de la gent jove— quan aprenem a mesurar allò que valorem en comptes de valorar allò que fàcilment podem mesurar. Això implica una voluntat i una capacitat d’identificar i de compartir criteris sobre què condueix cap a uns entorns d’alta qualitat per a l’aprenentatge dels estudiants, i l’aprenentatge professional i organitzatiu en un món de canvi.
El lideratge es defineix generalment en termes d’individus situats al capdamunt d’organitzacions, de figures heroiques que han assolit el seu estatus i s’hi agafen. En un clima de canvi continu, el primer imperatiu no és només ser un bon aprenent, sinó exemplificar una inquietud constant per aprendre dels altres: dels professors, dels fills, dels pares. Això significa compartir i “distribuir” lideratge, i aprendre a seguir tant com aprendre a conduir. I això implica una voluntat d’explorar llocs per aprendre fora de l’escola, a la comunitat i en el món virtual, i aprendre de la gent jove, que sovint està més preparada que els seus professors o caps.