Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
Sóc catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. Especialista en Economia de l’Educació i Economia de l’Estat del Benestar.
El finançament educatiu ha d'estar dissenyat amb un objectiu essencial: l'equitat. No només ha de garantir un tracte igualitari (aquest seria un objectiu d'equitat “modest”) sinó anar més enllà i buscar la garantia de resultats educatius igualitaris. Els sistemes basats en la comprensivitat i en la inclusió són els millor orientats en aquest sentit, d'acord amb els estudis comparatius internacionals.
Garantir que cap estudiant es queda enrere és un objectiu que implica el desplegament d'importants recursos financers, destinats al suport el més personalitzat possible dels alumnes amb desavantatges. Es tracta, no obstant això, d'una inversió rendible, tant en termes d'acumulació de capital com d'increment de la cohesió social i la reducció de conflictes.
Un bon finançament educatiu ha de contenir una sèrie de programes i projectes que hagin estat avaluats convenientment. És necessari efectuar una avaluació ex ante, prèvia a la implantació dels programes i projectes, mitjançant simulacions i, si escau, aplicacions pilot. Posteriorment, una vegada els programes i projectes estiguin en curs d'aplicació, s’ha d’avaluar el seu impacte real. Aquesta avaluació d'impacte, tenint en compte el cost de la intervenció, permetrà prendre decisions al voltant de la destinació futura dels recursos econòmics.
Massa freqüentment hem vist, en el finançament educatiu, com s'han destinat recursos a programes l'eficàcia dels quals (en termes de resultats educatius, per exemple) no s'ha avaluat. Això és molt perjudicial especialment en un moment d'ajustaments pressupostaris com es preveu per als pròxims anys, atès que no resulta possible prioritzar aquelles intervencions d'elevada eficàcia.
Els últims anys s'ha intensificat la pressió entorn de la vinculació entre avaluació (de centres educatius, del professorat) i finançament. De la mateixa manera que l'avaluació de centres orientada a proporcionar informació a les famílies de cara, si escau, a l'elecció, hauria de tenir en compte la posició de partida i el tipus d'usuaris de cada centre, l'avaluació orientada a proporcionar incentius financers ha de tenir en compte el concepte de valor afegit.
La diversitat en les posicions de partida dels diferents centres educatius fa que resulti injust un tractament homogeni a l'hora d'assignar incentius tant en el nivell del centre com en el nivell del professorat. És aconsellable, per tant, introduir correccions que permetin la valoració en funció de l'evolució relativa del centre i en funció de l'aportació del professorat a aquesta evolució.