Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Maria Masip Utset
Maria Masip Utset
Catedràtica d’Educació Secundària. ICE, UAB.

Sóc catedràtica d’educació secundària, amb gairebé trenta anys d’experiència com a professora de ciències socials. He desenvolupat tasques de direcció i de coordinació pedagògica a diferents instituts de Badalona. Actualment formo part de la Unitat de Formació del Professorat de l’ICE de la UAB, on treballo temes relacionats amb la formació en el centre i en els seus processos de millora.

 

Les tres coses que he après

Convertir el potencial individual del professorat en potencial col·lectiu és un repte de futur.
1

Fomentar la intel·ligència col·lectiva

He après que en el sistema educatiu hi ha excel·lents professionals, però poques oportunitats de millora col·lectiva. El repte és canviar el funcionament burocràtic dels centres i convertir-los en motors d’intel·ligència compartida. El professorat ha de poder construir la seva identitat professional en contextos rics que permetin l’aprenentatge i el creixement personal. Això comporta trencar murs i rutines individuals, i donar valor a la comunicació i a la capacitat de construir pensament conjunt. Requereix temps per crear una nova cultura i posar en valor altres maneres de fer: promoure la capacitat d’anàlisi i d’escolta,  permetre el dubte, potenciar la recerca col·lectiva de respostes, tolerar l’error i l’ambigüitat...

2

El sentit de pertinença

He après que les persones no destaquen ni aprenen perquè se’ls imposa un aprenentatge, sinó perquè desitgen assolir-lo. Que el sentit de pertinença no depèn tant del que el col·lectiu ofereix als individus que l’integren, com de la capacitat de fer-los sentir útils per assolir les seves finalitats. He comprovat que els centres més cohesionats són els que propicien alts nivells d’implicació del professorat. S’han d’oferir estímuls i reconeixement als projectes compartits i incentivar la carrera docent en el marc de projectes col·lectius.

3

El mapa no és el territori

He après que fomentar i fer créixer el sentiment de pertinença i el desig d’aprendre dels col·lectius docents perquè  esdevinguin entitats vives no depèn de l’aplicació de fórmules simplificades ni tecnocràtiques.  Crear centres intel·ligents és un objectiu ambiciós i complex per al qual no hi ha dreceres senzilles. No valen receptes ni models per emular en el curt termini, sinó una política global que fomenti en el professorat una nova cultura professional.

Altres veus de la comunitat educativa
Xavier Úcar Xavier Úcar
Catedràtic de Pedagogia Social
La importància de l'aprenentatge informal
Luis Cumbe
Profesor
Que la educación es el vestido de gala para ir a la fiesta d la...
Jaume Centelles Jaume Centelles
Mestre de primària a l’escola Sant...
Fórmules de col•laboració entre l’escola i les famílies
Ricard Coma Ricard Coma
Docència
Aprendre és un acte d'humilitat
Jaume Pera Arenas Jaume Pera Arenas
TUTOR
Hi ha coses petites importants
Eulàlia Lledó Cunill Eulàlia Lledó Cunill
Professora de secundària jubilada...
El món no és simple, l'aula tampoc
Ricard Aymerich Balagueró Ricard Aymerich Balagueró
Mestre i psicòleg. Director de l...
No hi ha educació sense compromís

Més informació