Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Michael Osborne
Michael Osborne
Professor d’Aprenentatge d’Adults i Permanent a la Universitat de Glasgow

Michael Osborne és professor d’Aprenentatge d’Adults i Permanent a la Universitat de Glasgow i codirector del Clúster de Recerca en Justícia Social, Lloc i Educació Permanent. És director del Centre de Recerca i Desenvolupament en Aprenentatge d’Adults i Permanent dins de la Facultat d’Educació i codirector de l’Observatori PASCAL sobre Gestió del Lloc, Capital Social i Aprenentatge Permanent.

Les tres coses que he après

La flexibilitat, la tecnologia i el lloc són claus en la reflexió futura sobre l’AP. Aquests tres aspectes són els que jo he destacat.
1

Els MOOC faran realitat les aspiracions insatisfetes dels protagonistes de l’aprenentatge permanent?

Un discurs dominant dins de l’aprenentatge permanent (AP) és el de la flexibilitat de la provisió, en el sentit de satisfer les necessitats dels estudiants en moments i llocs que ells (o els seus ocupadors) poden triar. Hem pensat que la disponibilitat d’oportunitats d’aprenentatge obertes i a distància, que fan servir tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), eren especialment importants per aconseguir aquesta flexibilitat. L’ús creixent de les TIC en l’ensenyament i en l’aprenentatge ha fet que s’hagin esfondrat algunes idees rebudes de fa molts anys sobre la relació entre temps, lloc i aprenentatge. Les TIC impliquen que no només els aprenents no han d’acudir a un lloc determinat; tampoc no han d’aprendre en moments concrets o de maneres concretes o d’unes entitats concretes. Hem vist una multiplicitat de maneres d’accedir al coneixement que no es podien imaginar fa una dècada i que es manifesten particularment en els cursos massius oberts i en línia (MOOC Massive Open Online Courses). Els MOOC representaran un salt espectacular per a l’AP o són una estratègia de màrqueting en el competitiu món de l’educació superior internacional?

2

L’aprenentatge permanent donarà beneficis econòmics a les futures generacions?

Els beneficis associats a l’ocupabilitat, tant si significa trobar una feina com una promoció, es consideren els principals estímuls per participar en l’aprenentatge permanent. Hi ha hagut una forta associació entre beneficis econòmics particulars i nivell de qualificació, tot i que l’ajornament de la inversió redueix el retorn. Per exemple, potser econòmicament no té sentit que a partir de certa edat una persona es dediqui a temps complet a obtenir un títol, sinó que més aviat hauria de buscar una qualificació vocacional a temps parcial. I els bancs també ens diuen que el rendiment passat de la inversió no pot servir com a predicció per al futur. Passa el mateix amb l’AP? Podem assumir per al futur que l’AP donarà el tipus de beneficis que ha donat en el passat? Si és així, llavors centrar-se en l’ocupació i l’ocupabilitat potser només és un de molts arguments a favor de l’AP. Potser hem de prestar més atenció en el nostre discurs a altres beneficis tangibles (i no tan tangibles) relacionats amb la salut, el benestar i el medi ambient.

3

Les ciutats d’Europa s’estan quedant enrere respecte de les d’Àsia com a llocs d’aprenentatge permanent?

La ciutat/regió d’aprenentatge sol referir-se a la promoció de la col·laboració entre els sectors cívic, privat, voluntari i educatiu en el procés d’aconseguir objectius acordats. Moltes vegades això estarà relacionat amb els objectius bessons del desenvolupament econòmic sostenible i de la inclusió social. Dins de les ciutats i de les regions hi ha molts agents —i no només les institucions educatives— que contribueixen a promoure l’aprenentatge permanent. En l’escenari europeu s’ha posat molt d’èmfasi en el concepte de “ciutats d’aprenentatge” i la UNESCO presentarà properament a Beijing la seva Plataforma Internacional de Ciutats d’Aprenentatge. I tanmateix, ¿Europa s’està quedant enrere d’economies asiàtiques com Corea o la Xina en la prioritat sobre l’aprenentatge i el lloc, i en no reconèixer la importància d’un pensament integral en l’AP a escala local i regional? En un moment que hi ha un reconeixement general que disposar d’una infraestructura forta de suport a l’AP és clau per a atraure la inversió, quantes ciutats d’Europa posen èmfasi en aquest aspecte de la seva capacitat d’atracció?

Altres veus de la comunitat educativa
Raül Manzano Tovar Raül Manzano Tovar
Mestre
Una educació per al sentit - l’aprenentatge i la convivència-
Dídac Mateo González Dídac Mateo González
Investigador del Grup de Recerca d...
El perill de l'excessiva confiança en la raó
Beatriz Ballestín González Beatriz Ballestín González
Professora associada i...
La importància del concepte de vinculació per comprendre els...
Toni Beltran Soldevila Toni Beltran Soldevila
Director col·legi La Salle
Hem de fer que a les escoles no sigui un lloc on s’ensenyi sinó...
Lluís Vallvé Cordomí Lluís Vallvé Cordomí
Mestre i responsable Programes de...
He après a esperar
DOLORS HERRERA BARROSO DOLORS HERRERA BARROSO
TÈCNICA D'ORIENTACIO...
La persona del docent és vital.
Marc Alcaraz Diez Marc Alcaraz Diez
Monitor i Responsable d'esplai
Les emocions són irrenunciables

Més informació