Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
Catedràtic de Teoria de l’Educació i membre del Grup de Recerca GREM de la Universitat de Barcelona
Som una societat de la informació que no ho és de l’aprenentatge i del coneixement per a tothom. Per aprendre la informació que ens envolta i transformar-la en coneixement cal interès i criteri per saber seleccionar. El docent ha de ser expert en estimular aquest interès i ha d’oferir vies que ajudin a seleccionar bé la informació i a construir nou coneixement. Cal que comuniqui bé, que argumenti amb qualitat i que engresqui els que aprenen en la tasca de comprendre i contrastar, i de voler saber més sobre el que es tracta.
També cal ser bon comunicador i saber acompanyar i escoltar tant en la relació amb les famílies com per establir vincles educatius amb els alumnes, relacions i vincles que, malgrat la asimetria que segur que els caracteritzen, s’han de basar en el reconeixement, el respecte i l’acceptació de l’altre; s’han de donar en un clima afectivament ric, amb esquemes de referència i normes estables –no inflexibles–, i han de generar la confiança i l’autoestima que esperoni la superació de dificultats i la personal.
Alguns dels objectius del repte educatiu que el docent té al davant consisteixen a preparar els alumnes per participar informadament i activament en la seva vida i en el debat públic i ciutadà; a apropar el coneixement escolar als problemes contemporanis complexos; a desenvolupar les capacitats dels alumnes que en permetin l’aprenentatge continu, i a preparar aquests alumnes per a la seva incorporació al món laboral de la societat de l’economia del coneixement. Per a aquests objectius de l’educació i d’altres, avui no serveix un enfocament de l’educació i l’aprenentatge escolar basat en l’adquisició de coneixement. Cal un enfocament d’aprofundiment i de creació de coneixement. I per a això cal que el docent i la seva formació universitària i continua se situïn també en aquest enfocament d’aprofundiment i creació. El docent ha de tenir un coneixement en profunditat de la seves disciplines i dels processos cognitius i socials que acompanyen els aprenentatges dels seu alumnes.
Les tasques complexes no es poden abordar en clau de simplicitat, i la feina d’educar és una tasca complexa, amb un component principal que exerceix el docent a títol individual –a l’aula, mitjançant el vincle educatiu, en la relació amb les famílies, en el grup...–, però que cal abordar en clau d’equip. La feina d’educar és una feina col·laborativa. Cal reflexionar sobre la nostra pràctica, acceptar la crítica, establir objectius d’equip i avaluar-ne l’assoliment en funció d’objectius comuns. I això no es pot fer si no és formant part d’un equip. Cal assumir que la qualitat de l’educació solament és possible si la nostra feina és de qualitat, però cal assumir també que això no és suficient i que cal compartir el nostre projecte i compromís, sense que això signifiqui pèrdua de la responsabilitat que tenim.