Les tres coses que he après
Equitat i qualitat com a objectius inseparables
Els temps en els quals equitat i qualitat s’entenien com un trade off de la política educativa han passat. La recerca internacional ens mostra que no només no hi ha incompatibilitat entre qualitat i equitat sinó que existeix una relació positiva entre l’equitat dels sistemes educatius i els resultats en les proves de competències. Impulsar mesures per fer més equitatius els sistemes educatius és doncs una mesura no només necessària des del punt de vista de la igualtat d’oportunitats i la justícia social, sinó també des del punt de vista de l’eficiència.
Equitat i qualitat de sistema i polítiques de subjectivitat
Construir un sistema educatiu equitatiu i de qualitat exigeix treballar a dos nivells. D’una banda, assegurant la màxima qualitat i equitat de sistema. Això té implicacions sobre aspectes com la definició dels objectius d’aprenentatge, la distribució equitativa de l’alumnat –evitant la seva concentració excessiva- o la formació d’un professorat de qualitat i amb capacitat d’innovació. D’altra banda, com ens recorda Tedesco, les polítiques de sistema s’han d’acompanyar de polítiques de subjectivitat, prou flexibles per donar sentit a l’escolarització dels joves i adolescents. El fracàs escolar té més a veure amb una crisi de sentit que amb dèficits de transmissió del currículum. Cal que els alumnes més distanciats del sistema puguin construir un projecte de vida i establir les relacions de confiança necessàries per dotar de sentit al seu pas per l’escola.
Construir equitat en l’educació no formal i informal
Els espais d’aprenentatge fora de l’escola esdevenen cada vegada més decisius en la formació d’habilitats i competències professionals i socials. L’escola, de fet, perd dia a dia protagonisme com a institució central d’aprenentatge a favor dels mecanismes informals que s’activen mitjançant la tecnologia i les xarxes socials. Més enllà de la necessitat de reinventar l’escola en aquest escenari, cal tenir en compte que l’escola pot ser infinitament més igualitària que l’educació no reglada, l’accés a la qual està fortament condicionat pels recursos econòmics. Trobar fórmules que compensin les desigualtats socials d’accés a la formació no reglada esdevé avui un requisit indispensable per assegurar un accés equitatiu i de qualitat a la formació d’habilitat i competències que són necessàries tant per l’accés al mercat de treball com per la mateixa inclusió social.
Carme Porta AbadCap de Comunicació L'aprenentatge és vital
Tura Badosa MoretProfessora d'Història.... L’escola com a lloc de convivència i creixement
Marta Sadurní BruguéDirectora del Laboratori de Vincle... El principal repte de la nova escola: desenvolupar la...
Cristina Ramírez RoaProfessora de la Universitat de... Enseñar implica comprensión, dedicación y aprendizaje continuos
MARGARITA ALONSO GUEVARAMestra Ens cal aprendre a conviure
Nàdia Grau AndrésCorrectora i traductora Respecte
Josep Maria Martorell BenachDocent a 2ària Transmetre
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.