Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
La reducció del fracàs escolar ha esdevingut, a dia d’avui, una de les principals prioritats per al nostre sistema educatiu. No obstant, en el nostre context immediat, les dificultats de rendiment acadèmic dels nostres joves encara s’identifiquen, massa sovint, en els entorns menys afavorits des d’un punt de vista socioeconòmic i cultural.
No obstant, la inversió en fórmules d’educació que pretenen abastar de forma inclusiva les situacions de major desavantatge no solament són més justes, també acaben resultant econòmicament més eficients. El retorn es posa en evidència immediatament quan es té en compte el cost inassumible d’un abandonament prematur de l’escola que redueix sensiblement la possibilitat de les persones de continuar formant-se al llarg de la vida i limita enormement la seva capacitat de reacció davant situacions de crisi econòmica com la que estem patint actualment.
Així doncs, l’eficiència de l’estructura i dinàmica de funcionament dels sistemes educatius ja no es pot mesurar sense tenir en compte la seva capacitat de pal·liar les desigualtats inicials i d’eliminar les barreres que poden impedir que la majoria d’estudiants, i també els que es troben en situacions més precàries, puguin progressar fins al final de l’educació secundària i tenir obert l’accés a les opcions d’especialització en la formació superior.
Els sistemes educatius més avançats, els que de fet obtenen majors quotes de rendiment acadèmic, ja han entès que aquests resultats solament proporcionen el màxim benefici per a la societat si s’obtenen a través de fórmules que permetin mantenir l’equilibri entre qualitat i equitat. Amb aquest convenciment, tracten d’impulsar aquell tipus d’estratègies que poden garantir que seran tots els joves, i no solament uns quants, els que podran mantenir-se en el sistema educatiu i adquirir, en condicions d’igualtat d’oportunitats, les competències que els seran imprescindibles per desenvolupar-se com a ciutadans actius i participatius en la societat del segle XXI.
Quins reptes planteja l’equilibri entre equitat i qualitat? És l’escola encara una palanca per a la mobilitat social? Com podem garantir escoles de qualitat per a tothom en un moment de crisi econòmica? Com podem potenciar i estendre pràctiques eficaces, especialment en escoles d’entorns desafavorits?