Crear escoles que preparin per al futur

En una societat com la nostra, la generació de coneixement ha esdevingut, probablement, la forma més rellevant de treball, productivitat i competitivitat.
Les activitats estratègicament dominants es produeixen, cada vegada més, en interdependència global.
L’escola, en aquest escenari, ha guanyat valor estratègic, però, en la mesura que va deixant enrere els paràmetres que establia la societat industrial, ha anat perdent la seva posició tradicional en la conservació del saber i el monopoli de la seva transmissió entre generacions.
Les solucions organitzatives pròpies de l’escola tradicional sovint resulten poc adequades per donar resposta a un context tan canviant i complex com aquest, en què l’acceleració dels processos d’innovació ha trobat el seu revers immediat en la generació de pràctiques i sabers obsolets.
Els centres educatius, en aquesta conjuntura i de la mateixa manera que altres sectors de la nostra societat, encaren el repte de retrobar la seva ubicació.
Les escoles tenen el desafiament d’esdevenir espais en què mestres i alumnes puguin trobar l’oportunitat de reconstruir el sentit de l’activitat educativa i obrir-la a través de nous vincles amb la comunitat educativa que, en la societat xarxa, s’ha d’entendre, més que mai, en el seu sentit més extens.