L’aprenentatge al llarg de la vida: per a què i per a qui?

En la nostra societat, el coneixement té un paper tan rellevant per al conjunt de l’activitat econòmica i social que no solament resultaria inadequat voler restringir la necessitat de formació de les persones a una etapa determinada de la vida, també seria pretensiós pensar que aquest procés, necessàriament sostingut al llarg del cicle vital, podrà ser restringit al sistema educatiu formal. Nous escenaris educatius guanyen protagonisme en la vida quotidiana de les persones. La configuració actual d’aquesta ecologia de l’aprenentatge exigeix corresponsabilitat i compromís dels diferents agents educatius que hi intervenen.  Aquest propòsit reclama polítiques educatives capaces de  considerar la formació com un procés que transcorre al llarg, però també a l’ample, de la vida i que, més enllà del concepte tradicional de reciclatge en l’esfera professional, preveu el desenvolupament en les altres dimensions que configuren la trajectòria vital de les persones.

En qualsevol cas, a Catalunya, disposem d’indicis  per pensar que aquest és encara un repte de primer ordre: la població que accedeix a aquest tipus de formació és menys del 10% i es tracta, sobretot, de persones amb estudis superiors. Per tant, en la seva dinàmica actual, aquest model de formació no tendeix a compensar desigualtats educatives i, en canvi,ofereix més oportunitats a la població amb més capital instructiu de partida.