Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
L’avaluació, com a pràctica pedagògica, no es pot considerar un fenomen nou en educació. Ha estat present tradicionalment en l’activitat quotidiana que es produeix a les aules. No obstant, és relativament més recent la seva preeminència actual, en el context internacional i també en el nostre àmbit més proper, com a instrument per a la millora educativa. En el tombant del mil·lenni, amb la configuració de la globalització i l’economia del coneixement, l’eficiència dels sistemes educatius per a la formació dels ciutadans ha guanyat protagonisme en el terreny de les polítiques públiques. L’esforç d’alguns organismes internacionals i de les agències nacionals en el desenvolupament de mecanismes d’avaluació educativa constitueix un reflex del valor estratègic que se li ha atribuït per a l’increment de la qualitat en educació.
En aquest sentit, l’avaluació depassa de molt la seva funció fonamental en el diagnòstic del rendiment i l’orientació de l’aprenentatge. Aquesta accepció més ampla, que segurament pren especial relleu en una conjuntura de crisi econòmica com l’actual, pretén abastar totes les dimensions del sistema educatiu i s’observa com una eina decisiva per poder prendre, amb fonament, les decisions que poden contribuir a un funcionament més eficient i sostenible de les institucions educatives i del propi sistema, en el seu sentit més ample. L’avaluació, des d’aquest punt de vista, s’ha d’entendre com una font del tipus d’evidències que la comunitat educativa requereix per interpretar el resultats assolits i una base fonamental per continuar millorant-los, pensant en els desafiaments que se li plantegen a l’escola del futur. Des d’aquesta perspectiva, segurament queden encara un bon nombre de qüestions crítiques per resoldre: Com podem vincular els resultats de l’avaluació a la governança del sistema? L’avaluació ha de tenir efectes en l’assignació de recursos? Quin model de rendició de comptes milloraria el sistema educatiu? Quins instruments d’avaluació i diagnòstic contribuirien de manera més eficaç a la millora contínua?