Què vol dir ser un bon professional de l’educació per al segle XXI?

Possiblement, és poc arriscat assegurar que, a dia d’avui, el professorat continua sent la clau de volta en qualsevol sistema educatiu. De fet, és senzill adonar-se del seu paper crític, si tenim present que és a les seves mans on recau, en última instància, la responsabilitat d’acompanyar els nens i els joves en el procés d’aprenentatge de les competències que els seran imprescindibles per poder esdevenir ciutadans actius, participatius i, en darrer terme, compromesos amb el progrés social. L’exercici de la funció docent, no obstant això, ha esdevingut progressivament complex. En un món globalitzat com el nostre, les funcions educadores es reformulen per poder atendre els reptes d’una societat fonamentada en l’economia del coneixement. L’accés a l’ensenyament obligatori ha comprès sectors socials cada vegada més amplis, que exigeixen respostes docents flexibles,  ajustades a necessitats educatives diverses.

Aquesta complexitat a què han de fer front mestres i professors, però, no ha trobat una correspondència clara, ni en els escenaris que els haurien de facilitar la innovació, ni tampoc en models de formació inicial i desenvolupament professional que podrien proporcionar-los eines i incentius per encarar amb garanties la seva activitat quotidiana i fer atractiva la professió. En darrer terme, el grau de responsabilitat que la societat ha conferit a aquests professionals no sembla haver trobat el seu revers en un reconeixement social equivalent de la professió docent, capaç de posar en marxa els mecanismes capaços d’atraure i retenir més professors de qualitat en els centres educatius. Així doncs, la interpretació adequada de què vol dir ser un bon professional de l’educació en el segle XXI sembla que encara planteja una qüestió no resolta i, en qualsevol cas, decisiva per a la provisió d’una educació de qualitat com a servei públic.