Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

RSS

We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views

Eulàlia Lledó Cunill
Eulàlia Lledó Cunill
Professora de secundària jubilada, escriptora

Sóc doctora en lletres. Vaig ser durant anys i panys professora de secundària. Em dedico des de fa ja molt de temps a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, també a analitzar la repercussió que tenen en l'ensenyament i a actuar-hi en conseqüència. Respecte a la literatura, a més de llegir, faig crítica literària, escric articles i ressenyes sobre diferents aspectes de la literatura, principalment sobre les escriptures femenines.

Quant a la llengua, em dedico a investigar els biaixos ideològics en diferents àmbits: diccionaris; notícies de premsa; denominacions d'oficis, càrrecs i professions. He escrit uns quants llibres sobre aquestes qüestions i he elaborat diverses guies i manuals de recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics. També treballo per un ensenyament coeducatiu, cosa que ha fet que m'impliqués en diversos grups i seminaris de coeducació i a escriure variats tipus de documents. Cada dia escric, de vegades sobre altres temes. Publico habitualment en El Huffington Post.

The three things I’ve learned

1

El món no és simple, l'aula tampoc

Que l'única possibilitat d'ensenyar alguna cosa és no fer cap concessió a les pròpies limitacions (vull dir a les meves). Quan rebaixava (com que m'he jubilat, redacto en passat) el llistó amb l'excusa que potser el que volia explicar era molt complicat i que si no ho feia així, no ho entendrien, no fallava: deixaven d'entendre (i d'escoltar) fos el que fos el que estiguéssim fent. Que simplificar em portava a mentir o com a mínim a enganyar. Una concreció d'això va ser aprendre que, per exemple, quan fèiem literatura, no els feia cap goig llegir trossets i fragments (i encara menys, mastegats) preferien les no fronteres d'un llibre sencer, un camp il.limitat.

2

Posar-se en joc

Que anàvem bé quan una noia, un noi (més sovint era una noia: la coeducació és vital!) començava la seva intervenció, a dir el que volia dir, així: “Potser el que ara diré és una bestiesa, però...”. Aquest entrada, indefectiblement, significava, que s'estava vacunant per si la seva intervenció no era valorada per la resta de la classe, justament perquè li importava el que es disposava a dir, s'hi posava en joc, s'hi jugava els quartos.

3

L'eterna roda d'aprendre i ensenyar

Que només aprens realment una cosa quan aconsegueixes que algú l'entengui, l'aprengui al seu torn i sàpiga aplicar-la; passi a fer-la servir.

Other voices from the educational community
José Saturnino Martínez García José Saturnino Martínez García
Doctor/Sociólogo
El papel limitado de la escuela
Montse Palomar Montse Palomar
Professora Cicles Formatius
Aprendre
Assumpta Duran Oller Assumpta Duran Oller
Membre del secretariat d’Escola...
La reflexió pedagògica i el treball en grup entre els docents
Miquel Fernández Ayxelà Miquel Fernández Ayxelà
Tècnic dels Programes d'...
Els nostres alumnes ens demanen coneixements, valors i normes...
Teresa Terrades Teresa Terrades
Professora de secundària i coach...
La importància de treballar el projecte vital de cada noi o noia
María José García San Pedro María José García San Pedro
Directora del Departamento de...
Observar la mirada de cada alumno
Pilar Gómez-Nicolau Vallmitjana
Directora d'E. Infantil...
Ensenyar no és = a aprendre...

More information