Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Anna Tarrés Vallespí
Anna Tarrés Vallespí
Sociòloga

Vaig estudiar Periodisme i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. He tingut la gran sort de tenir una vida molt activa en el camp de l'educació en el temps de lleure i en el món associatiu. Al llarg del temps, he treballat sobretot com a docent universitària i en l’àmbit de la recerca i l'organització, majoritàriament des del tercer sector. En els darrers 10 anys bona part de la meva energia ha estat dedicada al Panel de Desigualtats Socials de Catalunya, un ambiciós projecte de la Fundació Jaume Bofill per a l'estudi de la societat catalana. Actualment treballo en un projecte d'empoderament de joves a través de les arts, les noves tecnologies i els media amb l'Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes (Departament de Pedagogia Aplicada, UAB) i com a consultora a la Universitat Oberta de Catalunya.

Las 3 cosas que he aprendido

1

L’espurna ve de fora, el foc es fa a dins

L’aprenentatge no és fruit de la insistència o de la quantitat d’hores. L’aprenentatge sorgeix quan apilem prou llenya i no defallim en generar oportunitats per encendre l’espurna. El foc s’encén en moments diferents que res tenen a veure amb l’aplicació d’un currículum dissenyat per a ser administrat segons la data de naixement. L'aprenentatge està més en l'oportunitat que en l'obligació.
2

La coherència és important

Infants i joves tenen ben clar el què fem. Molt més que el que diem. Però l’aprenentatge segueix centrat de manera exasperant, per simplificadora, en el discurs escrit. La manera com es vehicula l’educació, en molts casos, no és coherent amb els valors i propòsits que ‘prediquem’: emprenedoria, creativitat, joc democràtic,... en aules amb pupitres posats en fileres. Trenquem amb els espais i els sabers estàtics. Cal que busquem la coherència i el sentit en la mateixa proposta i en la manera com es decideix i desenvolupa la proposta educativa. Un repte? Un projecte? Una pregunta? Si sorgeix del/s protagonista/es de l'acció educativa i ho acompanyem amb el saber fer de qui se sent educador, molt millor!
3

On arribarem si no sabem on volem anar?

Fer un cim serveix per fer el camí. I mentre, viure’l, assaborir-lo, conèixer els qui ens acompanyen o el que ens envolta. I, després, voler anar més enllà. Si no tenim objectius elevats, no emprenem cap trajecte. No donem oportunitats. Però la tasca educativa és una tasca col•lectiva; i és en la necessitat de posar-nos d’acord en les fites, més enllà de lleis i decrets, on els adults ens juguem les oportunitats que oferim a infants i joves i el nostre propi futur.
Otras voces de la comunidad educativa
Xavier Chavarria Navarro Xavier Chavarria Navarro
Inspector en cap a Barcelona Ciutat
L'efecte centre existeix
Manuela Moledo Nores Manuela Moledo Nores
Mestra d'Anglès. Logopeda
COMPARTIR
Ignasi Carreras Ignasi Carreras
Director de l´Institut d´Innovació...
Oportunitats de futur
Àgueda Juaneda Seguí Àgueda Juaneda Seguí
Professora de secundària d'...
Fer feina en equip
Josep Lluís Conde Sala Josep Lluís Conde Sala
Professor UB
L'educació es molt important en l'estructuració del...
Marina Sambola Palau Marina Sambola Palau
Mestra
La mirada
Carme Hernández Escolano Carme Hernández Escolano
Pedagoga del Centre per a la...
La importància d’educar el conjunt de les dimensions de la...

Más información