Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Beatriz Ballestín González
Beatriz Ballestín González
Professora associada i investigadora al Departament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB
Doctora en Antropologia Social i Cultural, i llicenciada en Sociologia. Actualment sóc professora associada al Departament d’Antropologia Social de la UAB. També sóc professora Consultora en el Grau d’Educació Social de la UOC. El meu treball com a investigadora el realitzo en el marc del Grup EMIGRA i del CER de Migracions de la UAB. Els meus interessos de recerca tenen a veure amb la construcció d’identitats i les dinàmiques de vinculació i desvinculació escolar en contextos d’immigració. He participat en nombrosos projectes nacionals i internacionals de recerca sobre diversitat i desigualtat educatives des d’una perspectiva etnogràfica.

Las 3 cosas que he aprendido

1

La importància del concepte de vinculació per comprendre els processos d’èxit i fracàs escolar

Al llarg de la meva experiència investigadora he pogut comprovar i documentar etnogràficament (a l’etapa de primària) com el concepte de vinculació escolar ens ofereix un abast molt més complert i ric dels processos i les dinàmiques de l’èxit (i el fracàs) acadèmic que no pas la limitació als indicadors de rendiment i resultats, ja que inclou especialment els factors relacionals associats als processos identitaris, d’interacció simbòlica en el marc escolar. De fet vinculació i resultats acadèmics poden estar perfectament dissociats en funció de múltiples factors interns i externs als centres educatius. Podem trobar alumnes perfectament “integrats” des d’un punt de vista de sociabilitat i participació que “fracasen” en quant a resultats escolars, i alumnes amb dinàmiques identitàries d’alienació i desvinculació a l’entorn escolar que no es trasllueixen en l’expedient acadèmic. En definitiva, el concepte de vinculació escolar constitueix un indicador operatiu de primer ordre per tal de poder incidir i millorar les polítiques adreçades tant a la millora de l’èxit educatiu com de la inclusió escolar.
2

El foment de les dinàmiques de vinculació escolar: connectant perspectives macro i micro

La recerca ens mostra com si bé els factors estructurals (classe social, origen ètnic-cultural, gènere) “externs” a l’escola influeixen en les experiències de vinculació i desvinculació escolar dels alumnes, ho fan en la seva articulació específica amb les variables internes (organitzatives, pedagògiques, ideològiques, relacionals) als centres, contingudes bàsicament en els estils d’ensenyament / aprenentatge en espais i temps formals i informals, així com en el tipus de relacions establertes amb el professorat i el grup d’iguals, les quals al seu torn es veuen influenciades pels imaginaris dominants associats a l’extracció socioeconòmica i cultural dels alumnes i les seves famílies. Per tant, a l’hora d’analitzar com es vinculen motivació i interessos individuals amb rendiment acadèmic, hem d’articular i trobar els nexes entre aquestes variables macrosocials i microescolars a cada context territorial i escolar específic.
3

Què es pot fer dins l’escola?: segregació escolar i dinàmiques de vinculació

Les experiències de segregació escolar estan altament relacionades amb vivències afectives de desvinculació dins els centres. La principal recomanació que es desprèn dels nostres resultats de recerca en aquests temes és un replantejament radical de les pràctiques educatives quotidianes i les dinàmiques relacionals. La detecció entre l’alumnat més vulnerable (i en aquest cas parlo en concret del d’origen immigrant extracomunitari) de pautes de resposta caracteritzades per la desvinculació dels aprenentatges escolars hauria d’implicar una anàlisi, crítica i constructiva alhora, de fins a quin punt aquestes constitueixen estratègies adaptatives de resistència a l’atribució d’identitats socials i/o ètniques estigmatitzades, construïdes i assignades de manera específica a cada centre educatiu. Estigmatitzacions avivades en part (no sempre en la mateixa magnitud ni amb els mateixos efectes) pels diferents dispositius i pràctiques de selecció, separació i jerarquització. L’ideal seria poder maximitzar el potencial de vinculació escolar de cada infant tot conciliant un tracte individualitzat amb la consecució d’un (re)coneixement i comprensió apropiats de tots ells i elles com a actors competents en el marc dels seus propis entorns familiars i comunitaris. Defugir, per tant, dinàmiques de relació “fragmentades”, portadores de discontinuïtat i alienació.
Otras voces de la comunidad educativa
Víctor Ranera i Martín Víctor Ranera i Martín
Professor i director de l'...
Aprendre a aprendre és aprendre aprenent
Ricard Coma Ricard Coma
Docència
Aprendre és un acte d'humilitat
Óscar Boluda Ivars Óscar Boluda Ivars
Profesor de FP y Coordinador TIC
Afectos
MÓNICA MOYA LÓPEZ MÓNICA MOYA LÓPEZ
Pedagoga, autora i tutora de...
Aprovar no és aprendre
Margarida ROMERO Margarida ROMERO
Professora associada a la Facultat...
Aprendre necessita temps
Jose Ramon Ubieto Pardo Jose Ramon Ubieto Pardo
Psicòleg clínic i psicoanalista
La conversa como una nova pragmàtica de l’acció
Maite Gorriz Farré Maite Gorriz Farré
Professora de matemàtiques
Una educació centrada en l'aprenentatge de l'alumnat...

Más información