Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Montserrat Boix Fargas
Montserrat Boix Fargas
Mestra
Vaig estudiar Magisteri a Blanquerna. El meu primer curs com tutora va ser el 1983-1984. Tots aquests anys he estat tutora. Ja en porto 30 i tot i que és veritat que vaig passar uns mesos en què em vaig replentajar la meva feina perquè em sentia esgotada física i psicològicament, a hores d'ara puc dir que gaudeixo molt de la meva feina. Cada dia acabo la jornada cansada, però l'endemà em sento amb ganes de continuar i intentar anar millorant.

Las 3 cosas que he aprendido

1

Respecte i autoritat

Als pocs anys de treballar com a mestra, la direcció de l'escola em va encarregar la tutòria de 8è d'EGB. Avui seria 2n d'ESO. Era un curs de 36 alumnes, molts d'ells repetidors i aperentment conflictius. Jo ja havia tingut molts d'ells a 3r i 4t de Primària. M'ho vaig prendre com un repte. A principi de curs, parlant amb ells, sobre les queixes d'altres mestres sobre el seu mal comportament i que no volien acceptar, els vaig dir, una mica en broma, que eren uns angelets. Em van contestar que això només ho creia jo, que tothom creia que era, el pitjor curs de l'escola. Em vaig quedar de pedra. Els vaig dir que, si bé no eren una classe amb gran rapidesa a l'hora d'assimilar continguts, podien estar ben segurs que, com a persones, eren la millor classe de l'escola. A partir de llavors, em vaig adonar que calia abans que tot mostrar-los-hi respecte perquè se sentissin segurs d'ells mateixos. Tampoc vaig oblidar el fet de posar-los-hi límits i autoritat, però sempre amb la base del respecte i fent-los sentir importants per mi. Em vaig entregar totalment a la meva feina, que vaig veure recompensada amb estima, esforç i respecte per part dels meus alumnes. Encara ara, després de vint-i-dos anys d'aquell curs, ens trobem en algun sopar i em recorden que ells eren la millor classe de l'escola com a persones.
2

Dificultats d'aprenentage.

Els alumnes amb dificultats d'aprenentage en són molts, no només perquè hi hagi nens amb dislèxia, TDA, TDAH, discalcúlia , Asperger,... sinó també pels temps que els toca viure, temps de crisi, de manca de valors, de comoditats, i sobretot de manca de temps dels pares per ocupar-se'n d'ells. l'escola és, per molts d'ells, un punt de referència on hi troben seguretat, límits, dedicació total per part dels mestres ,temps de lleure i aprenentatges.
3

Formació continuada.

La formació continuada és un aspecte que valoro molt. Crec que tan els pares com els mestres ens hem d'anar formant per tal de poder ajudar millor als nostres nens.
Otras voces de la comunidad educativa
Quim Brugué Torruella Quim Brugué Torruella
Catedràtic ciència política (...
Els alumnes no recorden les assignatures, recorden els professors
Mauro Mediavilla Bordalejo Mauro Mediavilla Bordalejo
Professor Ajudant Doctor a la...
El mestre: una peça clau
Joan Joan
professor de secundària jubilat
L'alumne, al centre
Ricard Coma Ricard Coma
Docència
Aprendre és un acte d'humilitat
Francesc Vilà Francesc Vilà
Director Sociosanitari
Que l’escola és un lloc privilegiat per escatir la oportunitat d...
Germán Wilfrido Sánchez Valenzuela
docente de lengua y literatura en...
Enseñar para la vida
Elvira Borrell Closa Elvira Borrell Closa
inspectora d'educació
L'avaluació és tant un procés tècnic com ètic i social

Más información