Montse González Vera

Assessora i formadora de Formació Permanent. Centre de Professors d’Eivissa.

Sóc formadora del professorat i assessora en centres educatius del Centre de Professors d’Eivissa (Servei de Formació Contínua, Conselleria d’Educació de les Illes Balears). Mestra especialista d’anglès, he fet de directora d’un centre d’educació primària i de formadora en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya). Postgrau en Tecnologies de la Informació aplicades a la educació i Màster en Formació de Formadors. Aprenent permanent.

http://cepeivissa-llestrangeres.blogspot.com.es/

Les tres coses que he après

Quin ha de ser el paper dels centres docents quan es pot aprendre en qualsevol moment i en qualsevol situació?

En la societat del coneixement cal fomentar l’autonomia en els processos d’aprenentatge dels nostres estudiants, el pensament crític, la creativitat i un ús adequat, responsable i exhaustiu de les tecnologies i de les xarxes socials com a referents per a l’aprenentatge permanent d’un món on accedir a la informació ja no representa un repte. El paradigma de l’aprenentatge ha evolucionat cap al concepte “d’aprenentatge invisible” i el “d’aprenentatge en xarxa”, qüestionant els models d’educació formal que es continuen emprant en les nostres aules tractant el coneixement com un procés jeràrquic, de dalt cap a baix. “No aprenem per a la vida, sinó per a l’escola; al contrari del que caldria” (Sèneca)

L’aprenentatge al llarg de la vida és un dret però també un deure inexcusable

La formació, entesa com un procés al llarg de la vida, afecta al nostre desenvolupament professional però també al personal. Per això no podem deslligar al professorat de la responsabilitat i el compromís d’adquirir i desenvolupar al llarg de la seva vida professional les habilitats necessàries que el nou model de docent requereix per afrontar aquests reptes educatius. Cal aprofitar la digitalització i el treball en xarxa a nivell individual i social perquè permet personalitzar els aprenentatges i fer-ho de forma col•laborativa i crítica des de la reflexió i el treball compartit. No és tan important l'eina que s'utilitza sinó tenir clar per a quin objectiu es fa servir i per això s’imposa conèixer diferents metodologies, els diversos estils d’aprenentatge i disposar d’estratègies indispensables en la recerca i en la selecció de la informació tals com capacitat de crítica i creativitat. “Els illetrats del futur no seran aquells que no puguin llegir o escriure. Sinó aquells que no puguin aprendre, desaprendre i re-aprendre”. (Alvin Toffler)

Aprendre de la vida, al llarg de la vida i per a la vida

Aquest nou model de docent ha d’abordar el procés d’ensenyament- aprenentatge des d’una visió sistèmica on l’objectiu principal sigui ajudar i acompanyar als aprenents a adquirir les competències necessàries i a descobrir les pròpies capacitats i habilitats que l’ajudaran en el seu desenvolupament personal i professional al llarg de la vida. Convé aplicar a les aules nous enfocaments i paradigmes que possibilitin als docents mirar la realitat educativa com un tot, vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics introduint una visió d’acord amb les perspectives del món en què vivim i de la nostra comunitat. Els professionals de l’educació han de ser capaços de dissenyar, desenvolupar i generar camps d’aprenentatge mirant la vida, que promoguin el vincle sistèmic en tots els àmbits del marc educatiu i mostrin solucions tant als problemes de conducta com d’aprenentatge dels nostres joves. “Et cal aprendre mentre duri la teva ignorància; si creiem el proverbi, mentre duri la teva vida” (Sèneca)

Formulari de cerca

Les tres coses que he après

Quin ha de ser el paper dels centres docents quan es pot aprendre en qualsevol moment i en qualsevol situació?

L’aprenentatge al llarg de la vida és un dret però també un deure inexcusable

Aprendre de la vida, al llarg de la vida i per a la vida