Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Sílvia Blanch Gelabert
Sílvia Blanch Gelabert
Coordinadora de pràctiques i relacions externes del Grau d'Educació Infantil // Professora i investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona

La família és la base de la nostra existència i subsistència, en el meu cas, gràcies als meus pares sóc la petita de 4 germans i des de fa 20 anys vaig marxar per formar més família; sóc mare dos fills, un jove i l’altre adolescent. Tinc la sort de tenir una família extensa gran, amb molts cosins, tiets i nebots, per això, malgrat les enteses i desenteses, considero que la família és un element importantissim en la vida de cadascú de nosaltres.

A nivell professional sóc doctora en psicologia de l’Educació i treballo com professora i investigadora del Departament de Psicologia de l’Educació de la facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i com a psicòloga del centre psicopedagògic Counseling.

El meu interès i aportacions en l’àmbit de les famílies és central i està dividit en 4 eixos: la docència del grau formant a mestres; la recerca amb l’equip ERIFE (Equip de Recerca sobre Infància Família i Educació), actualment focalitzada en els espais familiars i el binomi família i centres/serveis educatius; també amb el GRAI (Grup d’Aprenentatge entre Iguals –equip adherit a SINTE) fomentant la lectura en família en el marc del programa “Llegim en parella”;  la formació permanent  a través del Programa Educatiu sobre Infància i Família del ICE de la UAB; assessorament i suport a famílies amb infants i adolescents amb alguna necessitat específica de suport en el centre psicopedagògic Counseling. 

Les tres coses que he après

1

Tots tenim família, no sempre és fàcil. Evitem la crítica gratuïta i fomentem l’EMPATIA.

Tots nosaltres tenim una família, sense ella, no estaríem aquí. Quina família? Simplement la família que ens ha fet possibles, la que ens ha fet ser. Mirant la nostra pròpia experiència i la dels altres ens adonem de la diversitat, de la riquesa però alhora de la gran dificultat que sovint tenim per gestionar els entramats familiars, les dinàmiques, sempre impregnades d’emocions. Treballar amb infants i adolescents és treballar amb les seves famílies, incloure-les perquè són indissolubles ja que cada infant porta una motxilla amb els “seus”. L’empatia ens ajuda a crear ponts, a crear vincles per poder acollir als infants i adolescents reconeixent qui són i d’on venen, sense jutjar. És relativament fàcil deixar-nos portar i gastar energia en criticar les maneres de les famílies (la dels altres) sense intentar apropar-nos per conèixer, escoltar i comprendre per posar-nos al seu lloc. Tenim un recurs important, l’efecte mirall, que és aquell que ens informa que allò que admirem o per contra, que ens irrita o molesta de l’altra. Per créixer, convé aturar-nos i reflexionar perquè, probablement, pot ser un aspecte que ens hem de treballar per no projectar-ho. El treball de manera individual però també en grup, ajuda a millorar personalment i professionalment i alhora, afavoreix l’empatia amb les famílies.
2

Detectar i reduir barreres. Quina és la més complexa? nosaltres mateixos

Cada persona configura al llarg de la vida unes concepcions sobre tot allò que els envolta. Sovint, aquestes idees s’acompanyen d’estereotips que ens ajuden a sobreviure en un món molt complex però, alhora, poden esdevenir barreres que ens dificulten la relació entre famílies i professionals o paraprofessionals. Valorar que una família no cria als seus fills com ho hauria de fer, en funció dels nostres “estàndards”, més que apropar-nos a la família per poder treballar millor amb les criatures o joves, el que fa és crear distància i desconfiança, debilita als nanos i a les seves famílies. Com apropar-nos a la diversitat de famílies? detectant barreres, facilitant contextos compartits, implicant a les famílies al centre o servei oferint formes de participació diverses perquè la majoria de famílies que volen participar, sentin que ho poden fer. Per exemple, les escoles que obren les portes i fomenten la implicació de les famílies, de maneres i graus diferents, no les tornen a tancar perquè treballar més a prop els uns dels altres, els crea oportunitats de conèixer, d’entendre, de crear vincles, de comprendre millor a l’altre, de repensar. Per les famílies, sentir-se part implicada, sentir-se inclosa, fa de l’escola un lloc acollidor, on tothom hi té un lloc. Les estratègies són diverses: comissions, participacions a l’aula, llegir en família, nits de cinema, participar en el web, reparar o construir, fer una xerrada, acompanyar durant les sortides, etc. Totes aquestes maneres, ajustades al context, poden facilitar aquesta participació sostenible i un millor clima psicosocioeducatiu, que repercuteix positivament en els infants i joves però també, a la resta de la comunitat.
3

Les famílies necessitem aprendre a acompanyar als infants

A criar els fills se n’aprèn. Aprenem gràcies a l’experiència de cadascú i les possibilitats de poder accedir a informacions diverses (TV, webs, llibres, revistes, Fòrums, etc.) però també, si tenim suport dels altres durant aquest camí. Un recurs molt potent i econòmic és el grup d’aprenentge entre iguals. Aquest mètode d’aprenentatge col•laboratiu permet tenir un espai i un temps per poder compartir experiències, un context on podem desplegar processos d’ensenyament i aprenentatge col•laboratius que ens permeten reflexionar i repensar la criança a partir de compartir estratègies, dubtes, dificultats, etc. amb altres que estan en una situació similar a la nostra. Aquests grups, acompanyats per un professional que els dinamitzi, apunti i qüestioni, afavoreixen pràctiques de criança enriquidores per als seus fills i filles i alhora, fomenta que els pares i mares se sentin més empoderats en el seu rol. Els espais familiars, serveis per a les famílies amb infants més petits, són també un recurs molt potent i de baix cost que afavoreix aquest aprenentatge en l’acompanyament dels fills i filles des dels inicis. Les Xarxes de professionals que treballen amb famílies, sovint les mateixes però des de àmbits diferents, també és un recurs potent per compartir criteris i projectes que val la pena mantenir, fer créixer i consolidar. Si facilitem serveis a les famílies des dels inicis de la gestació i criança i possibilitem Xarxes intersectorials afavorirem que hi hagi molt més èxit en l’acompanyament de les famílies en la criança i educació dels seus fills i filles. Un bé per a tota la societat a un cost sostenible.
Altres veus de la comunitat educativa
Pedro de Haro Pedro de Haro
Director gerent Associació de...
Les colònies, escoles de convivència
Nancy del Carmen Lomas Reyes Nancy del Carmen Lomas Reyes
Docente
Crear escuelas que preparen para el futuro
Oriol Castellví i Estruch Oriol Castellví i Estruch
Director d'escola / mestre de...
Prioritzem!
Pilar Gómez-Nicolau Vallmitjana
Directora d'E. Infantil...
Ensenyar no és = a aprendre...
Montserrat Boix Fargas Montserrat Boix Fargas
Mestra
Respecte i autoritat
OLGA ROCA PUJOL OLGA ROCA PUJOL
MESTRES DE PRIMÀRIA
Amor
Francesc Colomé Montserrat Francesc Colomé Montserrat
Inspector d'educació
D’una educació que ha de canviar el mon a un mon que ha canviat...

Més informació