Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Jose Ramon Ubieto Pardo
Jose Ramon Ubieto Pardo
Psicòleg clínic i psicoanalista
Sóc membre de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya i Consultor del Instituto de Neurociencias y Salud Mental de Barcelona. Col•laborador habitual del diari “La Vanguardia”. Psicòleg dels SSB Ajuntament de Barcelona. Autor dels llibres “El trabajo en red. Usos posibles en Educación, Salud mental y Servicios Sociales” (Gedisa, 2009) i "La construcción del caso en el trabajo en red" (EdiUoc, 2012). He estat coautor d’altres títols com: “Grupos, Red y Comunidad” (2002), “Intervenciones clínicas en las familias” (2009, Emaús), “Suicidio, medicamentos y orden público” (2010, Gredos) i “Violencia en las escuelas” (2011, Grama editores), "Familia y Educación social. Un encuentro necesario" (EdiUoc, 2012). A l'actualitat formo part del comitè tècnic del programa per a infants, joves i família Interxarxes impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, programa que he coordinat des de la seva creació (2000) fins l'any 2011.

Les tres coses que he après

1

La conversa como una nova pragmàtica de l’acció

Quan manca la veritat –entesa com la paraula ultima i definitiva - ens cal una conversa sobre les accions possibles on el poder de la paraula pren el lloc del fonament, seguint els arguments del filòsof R.Rorty. Si avui proliferen els comitès d’ètica es perquè ja no disposem de l’oracle que pronuncia la sanció definitiva i cal, doncs, que conversem a partir d’una ètica de les conseqüències que es regeix per la pragmàtica i no per les bones intencions. Allò que cal valorar son les conseqüències dels nostres actes, deixant de banda les intencions que puguem tenir.
2

El treball en xarxa per nosaltres es una conversa

El podríem definir com: “organitzar una conversa interdisciplinària amb la finalitat d’orientar-nos i sostenir-nos en la nostra tasca (casos, projectes, institució)”. Una definició minimalista però que ja inclou tots els aspectes bàsics: • l’organització com a clau davant l’espontaneïtat i el voluntarisme • La interdisciplinarietat com a patró de relació inter professional • L’orientació com a finalitat primordial del treball compartit • El sosteniment com a benefici secundari d’aquesta cooperació
3

Condicions del treball en xarxa

A partir de la posta en marxa d’aquesta conversa estem en condicions de parlar de practica col•laborativa i donar forma a la construcció del cas en el sí de l’equip educatiu-social-clínic. Aquesta tasca, per tenir continuïtat, cal complementar-la amb la coordinació i el lideratge com a vectorització dels esforços col•lectius i amb el suport institucional que assegura el reconeixement i l’estabilitat de l’equip de treball. Aquests elements composen el pla que organitza la tasca i li dona el marc institucional adequat.
Altres veus de la comunitat educativa
Miquel COMAS MOLINÉ Miquel COMAS MOLINÉ
Meteoròleg educador
Actituds
Montserrat Fisas Ollé Montserrat Fisas Ollé
Docent en Educació de persones...
S’ha de garantir l’educació bàsica de totes les persones adultes...
Mireia Hugas Claparols Mireia Hugas Claparols
Tutora i professora de PQPI
AVANÇAR CAP A UNA ESCOLA INCLUSIVA, DE VERITAT
Antònia Darnés Surroca Antònia Darnés Surroca
Psicopedagoga, Escola Andorrana,...
Només amb una escola pública forta, majoritària i prestigiada...
Francesc Ortiz Giménez Francesc Ortiz Giménez
Director de la Fundació Sant...
L’espai de col·laboració és el centre educatiu que te la col·...
Jaume Mor  Sancho Jaume Mor Sancho
Planificació Educativa Ajuntament...
El pes de cadascun dels factors.
Raül Manzano Tovar Raül Manzano Tovar
Mestre
Una educació per al sentit - l’aprenentatge i la convivència-

Més informació